Aquest semestre Espanya té la presidència de torn de la Unió Europea. És la quarta presidència de la Unió que està a càrrec d’Espanya des de la seva integració el 1986. En aquesta es donen unes novetats importants. La més destacable és que es fa en el marc del Tractat de Lisboa, el que implica que ja hi ha el President permanent del Consell de la Unió i l’Alt Representant per la Política Exterior i de Seguretat. Una de les principals responsabilitats de la Presidència espanyola decididament favorable a l’enfortiment de les institucions europees, ha de ser precisament contribuir a consolidar i assegurar un bon inici en el desenvolupament i les tasques dels dos nous càrrecs i també de les altres innovacions polítiques i institucionals contingudes en el Tractat, com per exemple la creació del Servei Exterior de la Unió, que hauria de ser un dels cossos de representació diplomàtica més importants del món.
La Presidència espanyola no pot comptar de moment amb una Comissió Europea a ple rendiment. Els retards en la ratificació del Tractat han portat a endarrerir la constitució de la nova Comissió, que en principi hauria d’haver estat ja constituïda a finals de l’any passat o en el inici d’aquest. Tot amb tot, la continuïtat del president de la Comissió, Barroso, permet el bon funcionament i coordinació entre les institucions i l’exercici de les competències i responsabilitats de la Comissió, encara que el fet que no es pugui comptar amb la nova Comissió fins el proper mes de febrer no deixa de ser molt inconvenient.
La Presidència espanyola ha fixat les seves prioritats en deu punts entre els que els econòmics tenen un especial relleu, atesa la situació econòmica actual. És per això que s’ha destacat, en primer lloc, fomentar les actuacions i la coordinació en matèria de politiques econòmiques dels estats per assegurar la represa de l’activitat econòmica, prioritzar la creació d’ocupació per anar reduint la greu taxa d’atur que pateixen molts estats membre, i posar les bases per tenir una política econòmica a nivell de la Unió. Tots aquets elements, més d’altres, com la política de recerca i desenvolupament i innovació, un creixement econòmic sostenible incorporant la dimensió social i mediambiental estaran presents en la reunió del Consell Europeu de primavera que es celebrarà a finals de març per renovar l’agenda de Lisboa. Aquesta renovació, ja batejada com Estratègia UE 2020, hauria d’establir els elements i assegurar els compromisos d’actuació per una nova etapa de creixement i propietats per a la Unió Europea en la dècada 2010-2020, en la qual s’hauria de produir el lideratge de la Unió que li proporcionaria la plena utilització i aplicació de les possibilitats que li ofereix el Tractat de Lisboa.
En aquest marc, cal tenir en compte també la possibilitat d’establir la necessària política energètica per assegurar a la Unió la seguretat d’abastament amb les corresponents infraestructures i interconnexions. El progrés en la xarxa transeuropea del transport, amb les corresponents interconnexions i infraestructures, és també cabdal per donar els fonaments necessaris per una economia més competitiva, en la qual com ja s’ha esmentat, la potenciació de les activitats de recerca i desenvolupament i innovació són essencials per aquest objectiu.
Són certament objectius quina realització despassarà el mandat de la Presidència espanyola, encara que cal tenir en compte que aquesta tindrà la seva continuïtat en una coordinació compartida amb les dues següents Presidències que exerciran Bèlgica i Hongria. El més important serà aconseguir posar unes bases fermes, contribuir a un bon inici en l’aplicació del Tractat de Lisboa i que la decisió sobre l’Estratègia UE 2020 porti realment a la plena i sòlida recuperació del creixement econòmic i l’ocupació a la Unió Europea.
Escriure un comentari: