La sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre les accions privilegiades (“golden shares”, en anglès) de l’Estat portuguès dins de l’empresa Portugal Telecom ha aclarit, un cop més, quins han de ser els límits de poder dels governs dels estats membres en les empreses del seu país. El Tribunal de Justícia ha dictaminat que l’actuació de l’Estat portuguès és contrària a la lliure circulació de capitals dins de la UE.
Si analitzem una mica els fets veiem que durant el procés de privatització de Portugal Telecom, a l’any 1995, el govern de Portugal es va reservar, d’acord amb la normativa portuguesa (Lei Quadro das Privatizaçoes) la titularitat de 500 acciones, privilegiades, dins de la nova empresa. Aquesta titularitat suposa que a l’hora d’aprovar qualsevol decisió important relativa a Portugal Telecom, l’Estat portuguès haurà de donar el seu consentiment, atorgant-se així un dret de vet en les principals decisions que afectin a aquesta empresa.
A partir de 2005, la Comissió Europea va recordar, en vàries ocasions, a la República de Portugal que el fet de tenir aquestes accions privilegiades va en contra de la normativa comunitària i li demanava que eliminés aquests drets especials. Més en concret, la Comissió al·legava que es vulnerava l’article 56 (actual article 63) del Tractat, que estableix la llibertat de circulació de capitals i prohibeix qualsevol restricció als moviments de capitals entre estats membres i entre estats membres i tercers països. Només en casos excepcionals s’accepta que una mesura nacional pugui restringir la lliure circulació de capitals. Aquesta mesura nacional haurà d’estar justificada per alguna de les raons mencionades en el Tractat CE i haurà de ser proporcional, és a dir, la mesura ha de garantir la realització de l’objectiu que pretén aconseguir i no ha d’anar més enllà del necessari per aconseguir-ho.
La sentència del Tribunal de Justícia estableix que l’exercici de les “golden shares” per part de l’Estat portuguès a Portugal Telecom constitueix una restricció a la lliure circulació de capitals. El fet que qualsevol decisió important de Portugal Telecom exigeixi el consentiment de l’Estat portuguès fa que operadors d’altres estats membres decideixin no invertir en l’empresa perquè la gestió i control de l’empresa dependria sempre de l’Estat portuguès, independentment del nombre d’accions que tinguessin aquests nous inversors en l’empresa.
El Tribunal de Justícia creu que tampoc es donen les circumstàncies especials que l’Estat portuguès ha justificat per mantenir les accions privilegiades. En primer lloc, no es poden utilitzar els drets especials argumentant evitar una possible pertorbació del mercat de capitals ja que, segons ha recordat el Tribunal, no es pot fer valer un motiu de naturalesa econòmica per justificar una restricció a una llibertat reconeguda en el Tractat. En segon lloc, l’Estat portuguès va al·legar que mantenia la titularitat de les “golden shares” per garantir la seguretat de la disponibilitat de la xarxa de telecomunicacions en cas de crisis, guerra o terrorisme. Tot i que aquesta darrera raó podria ser emprada per protegir la “seguretat pública”, el Tribunal de Justícia ha aclarit que només es pot fer ús d’aquesta justificació si realment existeix una amenaça real i suficientment greu que afecti a un interès fonamental de la societat. L’Estat portuguès no ha especificat quin seria aquest “interès fonamental de la societat”.
En darrer lloc, en relació a la proporcionalitat, el Tribunal de Justícia ha considerat que l’actual normativa no inclou cap condició o circumstància específica i objectiva que permeti delimitar l’exercici dels drets especials. En conseqüència, l’Estat portuguès tindria un marge d’actuació massa discrecional i no hi hauria cap referència per decidir si la restricció de l’Estat portuguès a la llibertat de capital és o no proporcional.
Aquesta sentència ha servit per posar en evidència, un cop més, la confrontació entre la teoria, d’una major integració europea, defensada pels governs dels estats membres a Brussel·les i la realitat, la reticència dels mateixos estats membres a aquesta integració en defensa dels seus interessos nacionals.
Júlia Colomina
Jurista
Escriure un comentari: