20/03
En els darrers mesos s’ha iniciat un debat sobre quin és el futur de les pensions per a la societat europea. D’un costat, l’envelliment de la població fa que cada cop hi hagi més gent que entri dins de la categoria de “pensionista”. D’altra banda, la crisi econòmica ha comportat dràstiques retallades socials per intentar alleujerar els pressupostos nacionals. Davant d’aquest context, quin és el futur de les pensions per a la societat europea?
La Comissió va ser la primera en plantejar la qüestió, iniciant al juliol de 2010 una consulta pública sobre de quin hauria de ser el rol de la UE per ajudar als estats membres a oferir unes pensions adequades i sostenibles. Actualment, la competència de definir les prestacions incloses en les pensions és dels estats membres però hi ha alguns aspectes, com la mobilitat dels treballadors dins de la UE, que tenen incidència europea i aquí és on la UE pot opinar.
El mateix període que la Comissió Europea iniciava la consulta pública, diverses comissions del Parlament Europeu van veure l’oportunitat de participar en el debat sobre el futur de les pensions a la UE. Així ha estat com el 16 de febrer de 2011, la sessió plenària del Parlament Europeu ha aprovat un informe on es mostra totalment d’acord amb la Comissió Europea en la necessitat de garantir la viabilitat d’uns ingressos adequats per a les pensions. Tot i que es tracti d’una competència nacional, el Parlament Europeu creu que cal una certa coordinació de les polítiques dels estats membres en matèria de pensions.
L’augment de la població pensionista i la constant reducció de les persones que participen en el mercat laboral, provocat principalment per una entrada en edat més tardana en el mercat laboral i per les jubilacions anticipades, ha dut al debat sobre l’augment de l’edat de jubilació. L’Informe del Parlament Europeu es mostra favorable a la idea d’augmentar l’edat de jubilació, tal com ja han fet alguns estats membres. Per això, els europarlamentaris demanen als estats membres que facilitin que qui tingui ganes de continuar treballant més enllà de l’actual edat de jubilació pugui fer-ho. A més a més, també creu que per facilitar el retard de l’edat de jubilació es poden prendre algunes mesures com preveure exempcions fiscals i de seguretat social, crear contractes de treball i règims de pensions adaptats i flexibles per a les persones de més edat, fomentar la combinació de l’activitat laboral i la jubilació o adoptar mesures dissuassives que faci més difícil acomiadar als treballadors de més edat.
La transferibilitat de les pensions també és un tema tractat en l’Informe del Parlament Europeu. Els europarlamentaris són conscients que alguns ciutadans de la UE passen tota o part de la seva vida laboral en diferents territoris de la UE. Per promoure la lliure circulació de treballadors i millorar la confiança dels ciutadans en els drets que aquest treball transfronterer pot generar, cal eliminar els obstacles a la mobilitat interna i transfrontera, garantint que la transferència dels drets de pensions d’un estat membre a un altre.
Les contribucions a la consulta pública han servit a la Comissió Europea per decidir-se a presentar, segurament durant el quart trimestre de 2011, una proposta de revisió de l’actual Directiva sobre els fons de pensió d’ocupació (Directiva 2003/41/CE). Per fer-ho, la Comissió ha demanat a l’Autoritat Europea d’Assegurances i de Pensions de Jubilació que elabori un dictamen que contribueixi a la revisió i a l’avaluació d’impacte que els possibles canvis a introduir poden suposar en la normativa europea sobre els fons de pensions.
tags: pensions, UE
Entrada a General | Sense comentaris »
17/02
La Unión Europea inicia el 2011 sin un gobierno económico y monetario. En el último Consejo Europeo el presidente permanente de la Unión Europea, Herman Van Rompuy había de presentar una propuesta sobre la gobernanza europea respondiendo al enfoque que era necesario dotar a la Unión de una dirección europea en su dimensión política y monetaria. En esta línea, el presidente del Eurogrupo, el primer ministro luxemburgués, Jean-Claude Juncker, propuso la creación de una agencia europea que pudiese emitir eurobonos, también se lanzó la propuesta de una unión fiscal europea, con la creación de un impuesto europeo. Ninguna de estas propuestas se discutieron, simplemente se aprobó lo que días antes en Friburgo habían acordado la canciller alemana Angela Merkel y el presidente de la República Francesa, Nicolás Sarkozy. De nuevo las propuestas alemanas se imponían contando con el acuerdo francés.
En esencia, el acuerdo consiste en modificar de manera “simplificada” el Tratado de Lisboa para poder convertir en permanente el actual fondo de estabilidad financiera vigente hasta el 2013. Hay ciertamente preocupación sobre la posibilidad que la ratificación del Tratado sea lo suficientemente fácil y rápida como para que entre en vigor a tiempo. La experiencia de la modificación del anterior que llevó casi una década y lo sensible del tema no augura un proceso fácil. De nuevo la exigencia alemana para poder superar posibles reticencias de su Tribunal Constitucional se impuso.
De las diversas reflexiones que sobre esta situación pueden hacerse, creo conveniente expresar la preocupación por el alejamiento actual hacia la solución de los problemas desde una perspectiva europeísta. No es únicamente el rechazo a las propuestas para encaminarse a un gobierno económico y monetario europeo, lo es también a aplicar y consolidar el desarrollo de las políticas y competencias de la Unión contempladas en los Tratados, como lo demuestra la carta que a iniciativa británica han suscrito también Francia y Alemania para limitar el presupuesto comunitario hasta el 2020 con lo que la aplicación de una de las políticas fundamentales de la Unión, la de la cohesión territorial y social, quedan severamente limitadas.
La preocupación sobre el futuro de la Unión Europea está justificada, hay que dar respuestas positivas que superen con hechos y realidades las posiciones euroescépticas, el año 2011 debería ser al año de un giro decidido a dar respuestas europeas a los problemas de Europa.
Carles A. Gasòliba
Entrada a General | Sense comentaris »
10/11
Les tensions i les discrepàncies s’han acumulat en el moment d’enfocar els temes a tractar en la cimera del G20, a celebrar a Seül aquest dijous 11 de novembre. Aquesta situació és lògica, ja han passat més de dos anys de la crisi que va provocar precisament la primera convocatòria del G20 portant a l’adopció d’acords per evitar una nova Gran Depressió. D’aleshores ençà, les economies representades han seguit una evolució diferent, unes han retornat a nivells elevats de creixement, d’altres s’han recuperat de forma prou satisfactòria, i d’altres es veuen encara sotmeses a unes expectatives d’estancament quan no d’una nova recaiguda.
A grans trets el tema més important a debatre és evitar una guerra de devaluacions competitives. A la tradicional reclamació a la Xina perquè revaluï la seva divisa, el renminbi, es suma la denúncia als Estats Units de provocar una devaluació del dòlar en ser adoptada per part de la Reserva Federal una política d’expansió monetària, el que perjudica a la Unió Europea que manté una política ortodoxa per assegurar l’estabilitat de preus com estableix l’objectiu fixat al Banc Central Europeu. Una carrera de devaluacions competitives tindria conseqüències molt negatives pel conjunt de l’economia mundial i del procés de creixement. La Unió no únicament vol evitar aquest proteccionisme sinó també el que amenaça el lliure comerç pel qual vol que s’acordi que el proper any es tanqui la ronda Doha eliminant restriccions als intercanvis comercials.
Els acords en matèria de regulació financera han de continuar. Els Estats Units ja varen aprovar el gruix de les seves reformes fa uns mesos. La Unió, més endarrerida, va avançant, recentment amb l’establiment de les noves institucions supervisores i la nova regulació sobre la gestió dels fons de gestió alternatius, però quedant per a la propera reunió, les mesures per evitar que el cas d’una futura fallida d’una gran entitat financera torni a arrossegar tot el sistema, el que es coneix sota el lema de “massa gran per caure”. El que sí s’espera adoptar són les propostes per donar més garanties i solidesa a les entitats financeres en base als requisits d’una nova regulació, coneguts com Basilea III.
El G20 també ha de tractar com reduir els grans desequilibris mundials. Mentre que hi ha economies, com la nord-americana, amb un gran dèficit de la seva balança de pagaments, altres presenten grans superàvits. Mentre que unes presenten un gran endeutament, d’altres el van fiançant. A la llarga, aquests desequilibris comporten profundes conseqüències econòmiques i polítiques. Les posicions predominats a la Unió Europea són les de posar l’accent en la competitivitat més que en introduir mecanismes correctors com proposen els Estats Units i seguir una política molt rigorosa per tornar als equilibris pressupostaris i recuperar els nivells de deute i dèficits públics establerts per la zona euro.
La posició europea en el G20 s’enfronta clarament amb la de les propostes dels Estats Units i a les darreres decisions adoptades per la reserva Federal: Pel que fa a la Xina, intentarà reconduir-la a una nova cotització a l’alça de la seva divisa buscant un acord més general que eviti una carrera proteccionista . La UE tindrà, certament, aliats entre les grans economies dites emergents, però mai com en cap altra reunió del G20 es trobarà confrontada a propostes molt oposades.
Carles A. Gasòliba
President
Entrada a General | Sense comentaris »
3/11
La Unió Europea és conscient dels avenços aconseguits en els quasi seixanta anys del mercat únic europeu. Tot i això, la integració europea no pot finalitzar aquí sinó que cal ampliar-la a totes les possibilitats i les necessitats que van apareixent. Així ho ha expressat el comissari europeu pel mercat interior, Michel Barnier, “Europa no pot deixar aquest potencial sense explotar”.
La voluntat de continuar treballant en la integració europea per facilitar la lliure circulació de béns, capitals, serveis i persones ha estat reflectida en dos documents publicats per la Comissió Europea el 27 d’octubre de 2010: l’Informe sobre la ciutadania de la UE i el Pacte en pro del Mercat Únic.
En l’Informe sobre la ciutadania de la UE, publicat per primera vegada, la Comissió Europea analitza quins són els problemes amb què es troben els ciutadans de la Unió Europea a l’hora d’exercir els seus drets en la vida quotidiana: estudiar, viatjar, treballar, rebre tractament mèdic, casar-se, comprar una casa o cotxe en un altre estat membre. La UE vol que els ciutadans puguin gaudir plenament de tots els beneficis que representa tenir la ciutadania europea i per això proposa 25 accions a realitzar en els propers tres anys:
* Registre de cotxes: simplificar els tràmits i formalitats del registre d’un cotxe prèviament adquirit i registrat en un altre estat membre i regular els casos en què és necessari abonar l’impost de circulació per duplicat.
* Tractament mèdic: facilitar més informació i clarificar els drets dels ciutadans a rebre un tractament mèdic en un altre estat membre i promoure l’ús de les tecnologies en el sector sanitari (intercanvi de dades dels pacients o accés a la telemedicina).
* Protecció consular: es vol millorar la protecció consular dels ciutadans de la UE que es troben en un tercer país on no està representat el seu país d’origen.
* Turistes: es vol protegir als ciutadans de la UE que compren paquets turístics, especialment a través d’internet i reforçar els drets dels passatgers en els diferents mitjans de transport i l’aplicació dels drets dels passatgers aeris.
En l’altre document publicat per la Comissió Europea, el Pacte en pro del Mercat Únic (Single Market Act), el centre d’atenció és el ciutadà de la UE però en el seu paper de consumidor, contribuent, treballador, inversor, empresari, pacient o pensionista. Per això, la Comissió Europea proposa 50 mesures a realitzar d’aquí al 2012 per millorar el treball, els negocis i els intercanvis entre els estats membres. Algunes d’aquestes propostes són:
* Empreses: facilitar l’accés de les PIMEs al capital, ja que elles representen el 99% de les empreses europees i promoure les empreses socials amb l’adopció d’uns estatuts europeus.
* Consumidors: fer més fàcil i protegit el comerç electrònic.
* Treballadors: harmonitzar les diferents qualificacions professionals que existeixen en els estats membres.
Amb l’objectiu d’identificar si aquestes són realment les necessitats de la ciutadania europea, la Comissió Europea ha iniciat, fins el 28 de febrer de 2011, una consulta amb la població europea sobre les mesures proposades en el Pacte en pro del Mercat Únic.
Júlia Colomina
Jurista
tags: Barnier, mercat únic, Pacte en pro del Mercat Únic
Entrada a General | Sense comentaris »
23/09
Es cada vez más urgente dilucidar quién mandará en la economía europea. Ahora vienen tiempos de presupuestos y de las previsiones económica que las sustentan, para los países miembros de la eurozona habrá que continuar ajustándolos a los compromisos adquiridos para reducir el déficit y la deuda públicos, y la Unión Europea ha de demostrar su capacidad para que se cumplan efectivamente, lo que lleva a la necesidad de una dirección de la política económica europea. La crisis ha puesto de relieve la urgencia para disponer de unos mecanismos que la aseguren.
El presidente del Consejo Europeo, van Rompuy preside un grupo de trabajo integrado por los presidentes del Banco Central Europeo, el comisario para asuntos económicos y monetarios, el presidente del Eurogrupo y los ministros de economía y finanzas de los estados miembros de la Unión para presentar unas propuestas a principios del mes de octubre próximo para establecer lo que podría ser un gobierno económico europeo, estamos pues ante una situación que es conveniente seguir, analizar y debatir.
En el último Consejo Europeo de junio pasado celebrado bajo presidencia española ya se adelantaron algunas propuestas como las de mejorar la coordinación de las políticas económicas sometiéndolas a un examen previo en el marco de los objetivos a medio plazo en los que deberían encuadrase los pactos de estabilidad y crecimiento, estableciendo sanciones de carácter prácticamente automático en el caso de incumplimiento de los objetivos comprometidos, paralelamente existiría una estricta supervisión orientada principalmente a detectar las desviaciones graves que pudieran existir a nivel macroeconómico para urgir los correspondientes medidas correctoras.
En este marco y en las últimas semanas se ha vuelto a proponer la introducción de una imposición europea que dotaría de mayores recursos a la Unión, así como la posibilidad de emitir bonos europeos para poder responder mejor en tiempos de crisis. Por otra parte se espera que el Parlamento y el Consejo lleguen a un acuerdo en breve para aplicar elementos clave de la nueva regulación financiera como los organismos supervisores o los fondos de inversión alternativa. Hay que considerar además la diferencia entre el conjunto de la Unión y la eurozona, ya que según la pertenecía o no a la misma los intereses en juego son ciertamente diferentes. La complejidad institucional de la Unión no favorece la toma de decisiones rápida como ocurre en Estados Unidos que ya ha conseguido una nueva regulación financiera, pero la realidad y las lecciones de la crisis exigen una gobernanza económica europea, el presidente del Consejo Europeo ha de demostrar su capacidad para llegar al acuerdo que la establezca.
Carles A. Gasòliba
Entrada a General | Sense comentaris »
3/08
La sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre les accions privilegiades (“golden shares”, en anglès) de l’Estat portuguès dins de l’empresa Portugal Telecom ha aclarit, un cop més, quins han de ser els límits de poder dels governs dels estats membres en les empreses del seu país. El Tribunal de Justícia ha dictaminat que l’actuació de l’Estat portuguès és contrària a la lliure circulació de capitals dins de la UE.
Si analitzem una mica els fets veiem que durant el procés de privatització de Portugal Telecom, a l’any 1995, el govern de Portugal es va reservar, d’acord amb la normativa portuguesa (Lei Quadro das Privatizaçoes) la titularitat de 500 acciones, privilegiades, dins de la nova empresa. Aquesta titularitat suposa que a l’hora d’aprovar qualsevol decisió important relativa a Portugal Telecom, l’Estat portuguès haurà de donar el seu consentiment, atorgant-se així un dret de vet en les principals decisions que afectin a aquesta empresa.
A partir de 2005, la Comissió Europea va recordar, en vàries ocasions, a la República de Portugal que el fet de tenir aquestes accions privilegiades va en contra de la normativa comunitària i li demanava que eliminés aquests drets especials. Més en concret, la Comissió al·legava que es vulnerava l’article 56 (actual article 63) del Tractat, que estableix la llibertat de circulació de capitals i prohibeix qualsevol restricció als moviments de capitals entre estats membres i entre estats membres i tercers països. Només en casos excepcionals s’accepta que una mesura nacional pugui restringir la lliure circulació de capitals. Aquesta mesura nacional haurà d’estar justificada per alguna de les raons mencionades en el Tractat CE i haurà de ser proporcional, és a dir, la mesura ha de garantir la realització de l’objectiu que pretén aconseguir i no ha d’anar més enllà del necessari per aconseguir-ho.
La sentència del Tribunal de Justícia estableix que l’exercici de les “golden shares” per part de l’Estat portuguès a Portugal Telecom constitueix una restricció a la lliure circulació de capitals. El fet que qualsevol decisió important de Portugal Telecom exigeixi el consentiment de l’Estat portuguès fa que operadors d’altres estats membres decideixin no invertir en l’empresa perquè la gestió i control de l’empresa dependria sempre de l’Estat portuguès, independentment del nombre d’accions que tinguessin aquests nous inversors en l’empresa.
El Tribunal de Justícia creu que tampoc es donen les circumstàncies especials que l’Estat portuguès ha justificat per mantenir les accions privilegiades. En primer lloc, no es poden utilitzar els drets especials argumentant evitar una possible pertorbació del mercat de capitals ja que, segons ha recordat el Tribunal, no es pot fer valer un motiu de naturalesa econòmica per justificar una restricció a una llibertat reconeguda en el Tractat. En segon lloc, l’Estat portuguès va al·legar que mantenia la titularitat de les “golden shares” per garantir la seguretat de la disponibilitat de la xarxa de telecomunicacions en cas de crisis, guerra o terrorisme. Tot i que aquesta darrera raó podria ser emprada per protegir la “seguretat pública”, el Tribunal de Justícia ha aclarit que només es pot fer ús d’aquesta justificació si realment existeix una amenaça real i suficientment greu que afecti a un interès fonamental de la societat. L’Estat portuguès no ha especificat quin seria aquest “interès fonamental de la societat”.
En darrer lloc, en relació a la proporcionalitat, el Tribunal de Justícia ha considerat que l’actual normativa no inclou cap condició o circumstància específica i objectiva que permeti delimitar l’exercici dels drets especials. En conseqüència, l’Estat portuguès tindria un marge d’actuació massa discrecional i no hi hauria cap referència per decidir si la restricció de l’Estat portuguès a la llibertat de capital és o no proporcional.
Aquesta sentència ha servit per posar en evidència, un cop més, la confrontació entre la teoria, d’una major integració europea, defensada pels governs dels estats membres a Brussel·les i la realitat, la reticència dels mateixos estats membres a aquesta integració en defensa dels seus interessos nacionals.
Júlia Colomina
Jurista
Entrada a General | Sense comentaris »
29/07
China confía en Europa. Con motivo de la visita que ha realizado a China este mes la canciller alemana Angela Merkel, el primer ministro Wen Jiabao ha afirmado que está seguro que Europa superará las dificultades económicas y financieras que está padeciendo. Ha expresado su confianza en el euro, demostrándolo no sólo con palabras sino también con hechos, al mantener e incluso incrementar las reservas del banco central chino en euros y comprando centenares de millones de bonos españoles en las últimas semanas, indicando el retorno de los inversores asiáticos a los mercados periféricos, lo que muestra con mayor intensidad una mayor confianza en todos los integrantes de la zona euro, superándose claramente las reservas expresadas los últimos meses en los mercados financieros internacionales.
La eurozona está mostrando signos esperanzadores de recuperación económica: su economía más fuerte, la alemana, está recuperando los mejores índices de confianza empresarial en los dos últimos años, el número de hipotecas en el conjunto de la Unión muestra una clara recuperación, las previsiones de crecimiento para el conjunto de la euro área son positivos aunque moderados para este año y el próximo, la inflación continúa moderada por lo que los tipos de interés no subirán este año, lo que es positivo para la recuperación económica, el euro se recupera, la balanza exterior es positiva y la de cuenta corriente está prácticamente equilibrada. Después de la publicación de las pruebas de resistencia de las instituciones financieras de la Unión, los mercados han mostrado signos de confianza, las bolsas han respondido favorablemente y se ha apreciado el euro.
La orientación y los indicadores de la economía de la eurozona son, sin duda, positivos pero hay que ser prudentes sobre su evolución a medio y largo plazo. La consolidación de los objetivos establecidos en los planes de estabilidad y crecimiento para volver a tener los objetivos de unas finanzas públicas de nuevo equilibradas en 2013 dependen de una evolución muy positiva del crecimiento, que dependerá exclusivamente del comportamiento del consumo y la inversión privados y de las exportaciones, al haber severos recortes en el gasto público y aún no está consolidado que la resultante de ambas tendencias lleve a unos niveles de crecimiento suficientes.
El caso de la economía española es más problemático al presentar para este año unas perspectivas de crecimiento negativas (0.5% del PIB) y un muy limitado crecimiento para el próximo año (0.4%). Cifras claramente insuficientes para recuperar niveles adecuados que permitan cumplir los objetivos fijados. La situación de la economía española continúa siendo muy crítica y el margen de maniobra es extraordinariamente limitado, dados los condicionamientos para reducir el déficit y la deuda pública. Únicamente una recuperación muy potente en los mercados europeos y un ajuste severo en precios y salarios permitiría recuperar niveles de competencia y mejorar las perspectivas económicas. No es únicamente la vertiente financiera sino la productiva y sobretodo ésta la que cuenta para volver al crecimiento y al empleo.
Carles A. Gasòliba
tags: China, crisis, economia, recuperación, Unión Europea
Entrada a General | Sense comentaris »
13/07
L’1 de juliol de 2010, Bèlgica ha passat a ocupar la presidència de torn de la UE pels propers sis mesos, succeint la que en el primer semestre de 2010 ha exercit l’Estat espanyol. Encara que el govern belga d’Yves Leterme està en situació d’interinitat, la política belga en l’àmbit de la Unió gaudeix d’un ampli consens i hi ha cord amb el programa de la Presidència.
Les prioritats i objectius que la Presidència belga s’ha marcat per a aquests sis mesos coincidiran amb el programa de treball i les prioritats fixades conjuntament en l’anomenat “trio de presidències”, és a dir, per l’anterior Presidència espanyola, l’actual belga i la futura hongaresa. El trio de presidències és una novetat incorporada amb el Tractat de Lisboa. Durant aquests mesos, la Presidència belga tindrà les següents prioritats en l’àmbit socioeconòmic:
• Aplicar la nova estructura de supervisió per al sector financer.
• Centrar-se en la qüestió dels llocs de treball (green jobs) i blancs (white jobs).
• Adoptar unes orientacions per a l’ocupació.
• Continuar amb el treballs de l’informe Monti, que identificava els obstacles en el mercat interior.
• Negociar un patent europea.
• Impulsar una política industrial sostenible.
• Definir indicadors per mesurar els progressos realitzats en la creació de l’Àrea Europea de Recerca.
• Promoure la formació professional i l’aprenentatge permanent i combatre el fracàs escolar.
• Progressar en les infraestructures de la UE, en especial per assegurar el subministrament energètic.
• Desenvolupar un ambiciós accés a la política d’ocupació que afavoreixi la cohesió social.
• Avançar en el debat sobre els serveis socials d’interès general.
• Adoptar la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones.
• Destacar el valor afegit que suposa la millora de la salut públic
A nivell de medi ambient i clima, aquestes són les prioritats fixades per la Presidència belga:
• Assegurar que la veu de la UE sigui escoltada en les negociacions que segueixen la conferencia de Copenhage.
• Adoptar nous objectius per a les polítiques europees d’energia i transport.
• Actualitzar la normativa sobre fiscalitat en l’energia i el transport.
• Arribar a un acord sobre la normativa per recuperar els costos externs generats pels usuaris en el transport per carretera.
• Preparar la participació de la UE en la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya, a l’octubre de 2010.
En l’àmbit de l’Àrea de Llibertat, Seguretat i Justícia, la Presidència belga treballarà per lluitar contra el terrorisme, el crim organitzat, la immigració il•legal i el tràfic humà, tant a nivell intern com a nivell extern de la UE, i promoure el reconeixement mutu de les decisions judicials.
En darrer lloc, en l’àmbit de l’acció externa, la Presidència belga finalitzarà l’establiment del Servei Europeu d’Acció Exterior, continuarà amb el procediment d’ampliació (Croàcia, Islàndia, Turquia, Macedònia i Balcans occidentals) i participarà en les negociacions internacionals (Ronda Doha i 10è aniversari de la Declaració dels Objectius del Mil•lenni).
Júlia Colomina
Jurista
tags: belga, financer, Presidència
Entrada a General | Sense comentaris »
6/07
Consell dels Ministres de Transports de la UE els dies 2 i 3 de desembre de 2010.
tags: Consell, transports
Entrada a Eventos, General | Sense comentaris »
26/05
El 10 de maig de 2010, Mario Monti, excomissari europeu de Competència i de Mercat Interior i actual president de l’Oficina de Consellers de Política Europea de la Comissió Europea, ha presentar al president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, la “Nova estratègia per al mercat únic”. Basant-se en aquest document, que serà analitzat en el Consell Europeu de juny de 2010, la Comissió Europea presentarà, al juliol de 2010, propostes concretes pel mercat únic. El document conté un plantejament global i proactiu per rellançar el mercat únic europeu, que es realitzarà a través d’una sèrie de recomanacions classificades en tres grups d’iniciatives emblemàtiques:
- Iniciatives destinades a reforçar el mercat únic.
- Iniciatives destinades a generar consens cap a un mercat únic més fort.
- Iniciatives destinades a garantir que el mercat únic més fort ofereixi resultats concrets.
1. Iniciatives destinades a reforçar el mercat únic.
Dins d’aquest grup d’iniciatives, Mario Monti proposa la creació d’un mercat únic per als ciutadans, els consumidors i les PIMES que tingui en compte el desenvolupament digital, el creixement verd i la creació d’infraestructures úniques. Cal continuar per desenvolupar les quatre llibertats de la Unió Europea: béns, capitals, serveis i persones (treballadors).
2. Iniciatives destinades a generar consens cap a un mercat únic més fort.
Els drets dels treballadors, la fiscalitat, els contractes públics, la competitivitat i la cohesió, la política industrial i la dimensió exterior del mercat únic són els principals temes que han de reforçar el mercat únic.
3. Iniciatives destinades a garantir que el mercat únic més fort ofereixi resultats concrets.
En aquest darrer grup d’iniciatives s’inclouen recomanacions de tipus més procedimental, com pot ser l’establiment de durades màximes dels procediments d’infracció o la preferència d’adoptar reglaments enlloc de directives.
Júlia Colomina
Jurista
tags: futur, mercat únic, Monti, UE
Entrada a General | Sense comentaris »
