Blog Axis

El Grup Català de Reflexió sobre el Futur de la UE ha presentat el seu document final on es recullen 40 propostes que han de contribuir a l’avançament del procés d’integració europea. Aquestes són les propostes formulades:

1. Es proposa harmonitzar les normes d’elecció del Parlament i establir un sistema electoral únic per a tota la UE amb llistes de dimensió europea.
2. Es proposa reforçar el paper dels partits polítics europeus. La creació de partits polítics genuïnamenteuropeus i l’establiment de llistes europees, aproparia els ciutadans a les institucions i facilitaria la participació a les eleccions europees.
3. Es proposa que la UE assumeixi el rol de prestadora de serveis a escala europea en determinats àmbits. Es podria recórrer a prestacions específiques, tradicionalment en mans d’altres administracions, però susceptibles d’assolir una dimensió europea, com els fons de pensions. Per consolidar l’Europa dels ciutadans, és necessari consolidar els drets bàsics i de la cohesió social i fer palesos els avantatges i els drets específics dels ciutadans dins l’espai europeu. Prendre’n consciència reforça el sentiment de pertinença.
4. Cal definir un model europeu. La nova estratègia hauria de transcendir les lògiques estatals i:mantenir els trets fonamentals del model econòmic i social europeu, sobretot el concepte d’economia social de mercat establert pel Tractat de Lisboa;posar en valor i potenciar que la UE sigui un model d’economia sostenible respectuós amb el medi ambient, que pot impulsar polítiques econòmiques que, des de la lluita contra el canvi climàtic, poden assolir millores en la productivitat per a una millor utilització dels recursos;incorporar les exigències de la reconversió energètica, tant pel que fa a l’eficiència com a les fonts alternatives als combustibles actuals, amb l’objectiu de reduir les emissions de CO2;mantenir el coneixement com a base de creixement econòmic, tot subratllant altres factors clau com la innovació, la recerca i l’economia digital.
5. L’economia del coneixement s’ha de fer extensiva a tota la població europea seguint criteris de cohesió, equitat i inclusió social. En aquest sentit, cal promoure mesures d’adaptació i formació específiques per als col·lectius en risc d’exclusió i, en particular, a la població de més edat, que té un pes demogràfic cada vegada més gran.
6. En el context de sortida de la crisi i de reforçament de la competitivitat global de la UE, cal millorar l’eficiència en la política d’infraestructures europees. Això inclouria prioritzar el corredor de la Mediterrània, estratègic per a Catalunya.
7. Es proposa impulsar polítiques comunes en els camps fiscal, laboral i pressupostari per tenir règims fiscals harmonitzats, una ordenació comuna del mercat de treball i de les infraestructures de la Unió.
8. Es proposa augmentar el pressupost comunitari fins a un 2% del PIB total de la UE. Aquest increment de fons gestionats per la Unió es finançaria amb una major aportació al pressupost de la UE per part dels estats membres, augmentant el percentatge sobre la base de l’IVA, que podria passar de l’actual 1% a l’1,2%.
9. Es proposa destinar prioritàriament aquest increment pressupostari a tres polítiques comunitàries: 1. la recerca en àmbits estratègics com la recerca bàsica, la recerca en energies renovables i el transport no contaminant; 2. Les accions en política exterior, de seguretat i de defensa europees, com les operacions conjuntes de manteniment de la pau; 3. infraestructures paneuropees de transport, de telecomunicacions, d’energia i de medi ambient.
10. Es proposa que magnituds com el dèficit i el deute públic es concebin i mesurin a escala europea.
11. Es podria gestar un futur Tresor Europeu. Amb aquesta finalitat, el Banc Central Europeu hauria de poder emetre bons europeus, sense que el deute superi el 5% del PIB.
12. Proposem que la UE participi amb una sola veu en instàncies com el G8 i el G20. Aquesta participació unitària per part de la UE hauria de comportar la redimensió d’aquests fòrums per garantir la representativitat qualificada de tots els interlocutors.En les institucions financeres internacionals, com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, també proposem una participació unitària de la UE.
13. Proposem que l’alt representant per a la política exterior participi en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides. El grau d’acord europeu implícit en l’eventual presentació d’una proposta en aquest sentit ja seria un pas altament simbòlic.
14. La UE també ha de parlar amb una sola veu i definir un perfil propi en la seva interlocució amb la resta del món. Aquesta qüestió és especialment rellevant en elrellançament de les relacions transatlàntiques.
15. Cal consolidar la representació externa de la UE mitjançant les seves delegacions exteriors i articular un Servei Europeu d’Acció Exterior que eviti duplicitats i compti amb la col·laboració de les diplomàcies estatals.
16. S’ha de potenciar el paper de la UE en aquells àmbits en els quals la seva actuació és un referent: la cooperació al desenvolupament, la política mediambiental i la lluita contra el canvi climàtic. Tots aquests elements formen també part de la política exterior europea, però s’han d’integrar i coordinar.
17. Cal definir de forma estratègica la relació de la UE amb Amèrica Llatina. Es tracta d’una de les zones tradicionalment d’interès per a la UE, clau en l’àmbit econòmic i també per a reforçar la seva projecció internacional, en un moment en el qual la importància creixent del Pacífic i d’Àsia pot disputar el paper de referent que fins ara havia exercit la UE.
18. Cal enfortir la política de defensa i, si hi ha països disposats a avançar en aquest sentit, proposem que es recorri al mecanisme de les cooperacions reforçades.  Per tal que no es divideixi l’acció exterior europea, caldrà vetllar perquè no s’estableixin zones d’influència per part dels estats o grups d’estats membres en les quals es defensin interessos nacionals o regionals, i vetllar perquè es mantingui el principi de parlar amb una sola veu.
19. Cal comptar amb un exèrcit europeu que no sigui concebut com la prolongació dels exèrcits estatals i que se centri en la gestió de les crisis i en el manteniment de la pau.
20. La UE ha de fer una aposta forta per la integració dels Balcans. La pacificació dels Balcans és vital per a la UE, per la qual cosa la UE ha de liderar les iniciatives que cerquin la pau a la regió. Es tracta, a més, d’una regió clau en la història europea.
21. Quan compleixi tots els requisits establerts per als estats membres de forma suficient i satisfactòria, Turquia podrà integrar-se a la UE.
22. Proposem consolidar una política de veïnatge basada en l’establiment d’acords comercials i polítics d’ampli abast que contribueixin al progrés econòmic i a la estabilitat política dels països de l’entorn geogràfic de la UE. Des de les darreres ampliacions, la UE compta amb nous veïns amb els quals cal definir un marc estable i estructurat de relacions. La UE no ha de tancar-se a la resta d’Europa, però ha d’oferir alternatives a l’ampliació a aquells estats que no compleixin els requisits per a l’adhesió i a aquells que, malgrat formar part de la família europea, no vulguin formar part de la Unió.
23. La UE ha d’enfortir les relacions polítiques i econòmiques amb Rússia. En aquest sentit, es proposa integrar progressivament a Rússia en el mercat europeu per aprofitar la complementarietat econòmica.
24. La UE ha d’aspirar a ser una força amb capacitat transformadora real a la zona Mediterrània, no només un referent de prestigi. S’hi ha d’implicar més decididament i consolidar el seu paper com a agent internacional principal a la regió, participant activament en la cerca de la pau, el progrés econòmic i l’estabilitat, vitals per a la pròpia estabilitat i seguretat europees.
25. A la Mediterrània, la UE té l’oportunitat de mostrar que l’ampliació no és l’única via per crear pau i prosperitat. El procés mediterrani ha d’incorporar tots els avantatges de la política de veïnatge de la UE i ser l’únic referent per als països mediterranis.
26. És necessari que a la Unió per la Mediterrània (UpM) es combini una vessant centrada en projectes amb una altra de diàleg polític orientada a la reforma democràtica i a l’assoliment de la pau.
27. A més d’institucionalitzar la vessant política del procés, cal que la UE arribi a estatuts avançats amb cadascun dels socis del sud, com ja s’ha fet amb el Marroc, tot tenint en compte graus diversos de cooperació entre la Unió i els estats que ho desitgin.
28. Catalunya, a l’avantguarda del diàleg i la cooperació euromediterrània, ha de tenir, amb l’establiment de la UpM, la voluntat d’aprofundir en l’impuls de la dimensió regional i local de la política euromediterrània.
29. Cal disposar d’una política energètica comuna, essencial per respondre amb ambició als nostres objectius en matèria de relacions exteriors, tant pel que fa a les relacions amb Rússia, com a la consolidació del protagonisme al qual aspira la UE en la lluita contra el canvi climàtic.
30. En aquest sentit, cal concretar, abans de 2020, la construcció d’un mercat energètic únic, diversificar els subministraments mitjançant una xarxa de gasoductes completa, millorar les interconnexions, incrementar l’ús d’energies renovables i l’eficiència energètica i elaborar un pla comercial d’emissions.
31. Es proposa integrar les regions amb poder legislatiu tant en la fase ascendent com descendent del procés de presa de decisions de la UE d’acord amb les seves responsabilitats i la seva posició en l’ordenament constitucional respectiu.
32. Es proposa aprofundir el sistema de governança multinivell a l’hora de formular i implementar les polítiques de la Unió, tot donant continuïtat i desenvolupant els mecanismes previstos pel Tractat de Lisboa i les institucions de la UE, en especial pel Comitè de les Regions, en la seva estratègia d’enfortiment de l’acció coordinada i la coresponsabilitat dels diferents nivells de govern.
33. Es proposa concentrar i especialitzar l’acció comunitària en aquells àmbits d’actuació que constitueixen la finalitat de la Unió, en particular, la promoció de la pau,els seus valors i el benestar dels seus pobles, mitjançant: l’assentament d’un espai polític que integri els ciutadans i garanteixi els seus drets; el funcionament de la Unió Econòmica i Monetària; l’articulació d’una política exterior i de seguretat.És en aquests àmbits on Europa es desenvolupa millor i aporta un valor afegit més alt i on escau aplicar el principi de subsidiarietat en sentit ascendent. A més, també es produiria un efecte demostratiu que permetria visualitzar millor l’avantatge de l’acció comunitària en aquests camps.
34. Es proposa reduir el nombre de carteres a la Comissió Europea per minimitzar la tendència cap a la intergovernamentalitat i ajustar el nombre de comissaris als àmbits d’actuació prioritaris per a la UE, no al nombre d’estats membres.
35. Es proposa generalitzar la utilització del mecanisme de les cooperacions reforçades en cas de paràlisi i, en un segon estadi, eliminar gradualment el requisit d’unanimitat en la presa de decisions en tots els àmbits.
36. Cal un nou currículum formatiu europeu que garanteixi una formació estretament associada als desenvolupaments tècnics de la nova economia, que integri noves habilitats personals i socials en els currículums tradicionals, sense desatendre l’aprenentatge sobre la gestió de les emocions i dels valors i consolidar els fonaments ètics i els valors de les properes generacions.
37. És necessari crear un esquema d’educació permanent compatible i integrat amb el temps de treball. Les institucions europees promouen la formació continuada dels treballadors, essencial per a la competitivitat així com per a l’adaptació al mercat del treball de les persones immigrades i d’una població demogràficament envellida. Però l’aposta per l’educació permanent només serà sòlida i efectiva amb la implicació decidida dels governs nacionals, regionals i locals i els agents socials.
38. Es proposa que arreu d’Europa s’imparteixi una assignatura en els estudis de secundària sobre història, cultura i geografia comunes. L’objectiu és que el projecte educatiu europeu doni a conèixer el passat històric comú i les arrels compartides que tenim com a ciutadans europeus i les perspectives que atorga un futur compartit i es fomenti, des de la infància, el sentiment de pertinença a la UE. Caldria definir un temari comú, que inclogui també la història del procés de construcció europea i les seves institucions.
39. Es proposa planificar i dur a terme campanyes i accions de comunicació centrades en els valors clau de la Carta dels Drets Fonamentals que identifiquen i distingeixen la UE, amb la finalitat de consolidar el sentiment d’identitat i pertinença europea.
40. Es proposa afavorir l’establiment de mitjans de comunicació de dimensió europea per dur a terme una tasca informativa i generadora d’opinió sobre les qüestions prioritàries de l’agenda europea. L’existència d’una opinió pública europea que es posicioni és fonamental per contrarestar la desafecció dels ciutadans europeus vers la UE i consolidar una veritable ciutadania.

VERSIÓN EN CASTELLANO

El Grupo Catalán de Reflexión sobre el Futuro de la UE ha presentado su documento final donde se recogen 40 propuestas que han de contribuir al avance en el proceso de integración europea. Estas son las propuestas presentadas:

1. Se propone armonizar las normas de elección del Parlamento y establecer un sistema electoral único para toda la UE con listas de dimensión europea.
2. Se propone reforzar el papel de los partidos políticos europeos. La creación de partidos políticos genuinamente europeos y el establecimiento de listas europeas acercaría a los ciudadanos a las instituciones y facilitaría la participación en las elecciones europeas.
3. Se propone que la UE asuma el rol de prestadora de servicios a nivel europeo en determinados ámbitos. Se podría recurrir a prestaciones específicas, tradicionalmente en manos de otras administraciones, pero con posibilidad de alcanzar una dimensión europea, como los fondos de pensiones. Para consolidar la Europa de los ciudadanos es necesario consolidar los derechos básicos y de cohesión social y hacer patentes las ventajas y los derechos específicos de los ciudadanos en el espacio europeo. La concienciación refuerza el sentimiento de pertenencia.
4. Debe definirse un modelo europeo. La nueva estrategia debería trascender las lógicas estatales y: mantener los rasgos fundamentales del modelo socioeconómico europeo, sobre todo el concepto de economía social de mercado que establece el Tratado de Lisboa; valorizar y potenciar el concepto de la UE como modelo de economía sostenible respetuoso con el medio ambiente, que puede impulsar políticas económicas que, desde la lucha contra el cambio climático, consigan mejorar la productividad para optimizar el uso de los recursos; incorporar las exigencias de la reconversión energética, tanto en lo relativo a la eficiencia como a las fuentes alternativas a los combustibles actuales, con el objetivo de reducir las emisiones de CO2 y, preservar el conocimiento como la base del crecimiento económico, haciendo hincapié en otros factores clave como la innovación, la investigación y la economía digital.
5. La economía del conocimiento debe hacerse extensiva a toda la población europea siguiendo criterios de cohesión, equidad e inclusión social. En este sentido, deben promoverse medidas de adaptación y formación específicas para los colectivos en riesgo de exclusión y, en particular, para la población de edad más avanzada, cuyo peso demográfico es cada vez mayor.
6. En el contexto de salida de la crisis y de refuerzo de la competitividad global de la UE, sería necesario mejorar la eficiencia en la política de infraestructuras europeas. Esto incluiría priorizar el corredor mediterráneo, estratégico para Cataluña.
7. Se propone impulsar políticas comunes en los campos fiscal, laboral y presupuestario para contar con regímenes fiscales armonizados, una ordenación común del mercado de trabajo y de las infraestructuras de la Unión.
8. Se propone aumentar el presupuesto comunitario hasta el 2% del PIB total de la UE. Este incremento de fondos gestionados por la Unión se financiaría con una mayor aportación al presupuesto de la UE por parte de los Estados miembros, esto es, aumentando el porcentaje sobre la base del IVA, que pasaría del 1% actual al 1,2%.
9. Se propone destinar de forma prioritaria este incremento presupuestario a tres políticas comunitarias: 1. la investigación en ámbitos estratégicos, como la investigación básica, la investigación en energías renovables y el transporte no contaminante; 2. las acciones en política exterior, de seguridad y defensa europeas, como las operaciones conjuntas de mantenimiento de la paz; 3. infraestructuras paneuropeas de transporte, telecomunicaciones, energía y medio ambiente.
10. Se propone que magnitudes como el déficit y la deuda pública se conciban y se midan a escala europea.
11. Se podría gestar un futuro Tesoro Europeo. Con esta finalidad, el Banco Central Europeo debería poder emitir bonos europeos sin que la deuda supere el 5% del PIB.
12. Proponemos que la UE participe con una sola voz en instancias como el G-8 y el G-20. Esta participación unitaria de toda la UE supondría redimensionar dichos foros para garantizar la representatividad cualificada de todos los interlocutores. También proponemos la participación unitaria de la UE en las instituciones financieras internacionales, como el Fondo Monetario Internacional y el Banco Mundial.
13. Proponemos que el Alto Representante para la política exterior participe en el Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas. El grado de acuerdo europeo implícito en la eventual presentación de una propuesta en este sentido ya sería un paso altamente simbólico.
14. La UE también debe hablar con una sola voz y definir un perfil propio en su interlocución con el resto del mundo. Esta cuestión resulta especialmente relevante en el relanzamiento de las relaciones transatlánticas.
15. Hay que consolidar la representación externa de la UE mediante sus delegaciones exteriores y articular un Servicio Europeo de Acción Exterior que evite duplicidades y cuente con la colaboración de las diplomacias estatales.
16. Debe potenciarse el papel de la UE en los ámbitos cuya actuación constituya un referente: la cooperación al desarrollo, la política medioambiental y la lucha contra el cambio climático. Todos estos elementos también forman parte de la política exterior europea, pero tienen que integrarse y coordinarse.
17. Es necesario definir de forma estratégica la relación de la UE con América Latina. Se trata de una de las zonas tradicionalmente de interés para la UE, clave en el ámbito económico y también para reforzar su proyección internacional, en un momento en el cual la importancia creciente del Pacífico y de Asia puede disputar el papel de referente que hasta la fecha había ejercido la UE.
18. Hay que reforzar la política de defensa y, si hay países dispuestos a avanzar en este sentido, proponemos recurrir al mecanismo de las cooperaciones reforzadas. A fin de que la acción exterior europea no se divida, se deberá velar para que no se establezcan zonas de influencia por parte de los Estados o grupos de Estados miembros, en las que se defiendan intereses nacionales o regionales y también para que se mantenga el principio de hablar con una sola voz.
19. Se contará con un ejército europeo que no se conciba como la prolongación de los ejércitos estatales y que se centre en la gestión de las crisis y en el mantenimiento de la paz.
20. La UE debe apostar con fuerza por la integración de los Balcanes. La pacificación de los Balcanes es vital para la UE, por lo que deberá liderar las iniciativas que busquen la paz en esa región. Se trata, además, de una región clave en la historia europea.
21. Cuando cumpla todos los requisitos establecidos para los Estados miembros de forma suficiente y satisfactoria, Turquía podrá integrarse en la UE.
22. Proponemos consolidar una política de vecindad basada en el establecimiento de acuerdos comerciales y políticos de amplio alcance que contribuyan al progreso económico y a la estabilidad política de los países del entorno geográfico de la UE. Desde las últimas ampliaciones, la UE cuenta con nuevos vecinos con los que hay que definir un marco estable y estructurado de relaciones. La UE no debe cerrarse al resto de Europa, pero tiene que ofrecer alternativas a la ampliación a aquellos estados que no cumplan los requisitos para la adhesión y a aquellos que, aunque forman parte de la familia europea, no quieran formar parte de la Unión.
23. La UE debe reforzar las relaciones políticas y económicas con Rusia. En este sentido, se propone incorporar progresivamente a Rusia en el mercado europeo para aprovechar la complementariedad económica.
24. La UE debe aspirar a ser una fuerza con capacidad transformadora real en la zona mediterránea, no sólo a ser un referente de prestigio. Debe implicarse más decididamente y consolidar su papel como agente internacional principal en la región. Asimismo, debe participar activamente en la búsqueda de la paz, el progreso económico y la estabilidad, vitales para la propia estabilidad y seguridad europeas.
25. En el Mediterráneo, la UE tiene la oportunidad de demostrar que la ampliación no es la única vía para generar paz y prosperidad. El proceso mediterráneo debe incorporar todas las ventajas de la política de vecindad de la UE y ser el único referente para los países mediterráneos.
26. Es necesario que en la Unión por el Mediterráneo (UpM) se combine una vertiente centrada en proyectos con otra de diálogo político orientada a la reforma democrática y a la consecución de la paz.
27. Además de institucionalizar la vertiente política del proceso, la UE debe acordar estatutos avanzados con cada uno de los socios del sur, como ya se hizo con Marruecos, y contemplar varios grados de cooperación entre la Unión y los Estados que lo deseen.
28. Cataluña, a la vanguardia del diálogo y la cooperación euromediterránea, debe tener la oportunidad, con la implantación de la UpM, de profundizar en el impulso de la dimensión regional y local de la política euromediterránea.
29. Se necesita una política energética común, esencial para responder con ambición a nuestros objetivos en materia de relaciones exteriores, tanto en lo referente a las relaciones con Rusia como a la consolidación del protagonismo al que aspira la UE en la lucha contra el cambio climático.
30. En esta sentido, debe concretarse antes de 2020 la construcción de un mercado energético único, diversificar los suministros mediante una red completa de gasoductos, mejorar las interconexiones, incrementar el uso de energías renovables y la eficiencia energética y elaborar un plan comercial de emisiones.
31. Se propone integrar las regiones con poder legislativo tanto en la fase ascendente como descendiente del proceso de toma de decisiones de la UE, en función de sus responsabilidades y su posición en el ordenamiento constitucional respectivo.
32. Se propone profundizar el sistema de gobernanza multinivel a la hora de formular e implementar las políticas de la Unión, dando continuidad y desarrollando los mecanismos que prevén el Tratado de Lisboa y las instituciones de la UE, en especial los del Comité de las Regiones, en su estrategia de fortalecimiento de la acción coordinada y la corresponsabilidad de los diferentes niveles de gobierno.
33. Se propone concentrar y especializar la acción comunitaria en aquellos ámbitos de actuación que constituyen la finalidad de la Unión, en particular, la promoción de la paz, sus valores y el bienestar de sus pueblos mediante: el establecimiento de un espacio político que integre a los ciudadanos y garantice sus derechos; el funcionamiento de la Unión Económica y Monetaria; y la articulación de una política exterior y de seguridad. Estos son los ámbitos en los que Europa se desarrolla mejor, aporta un mayor valor añadido y en los que es pertinente aplicar el principio de subsidiariedad en sentido ascendente. Además, también se produciría un efecto demostrativo que permitiría visualizar mejor la ventaja de la acción comunitaria en estos campos.
34. Se propone reducir el número de carteras en la Comisión Europea para minimizar la tendencia hacia la intergubernamentalidad y adaptar el número de comisarios a los ámbitos de actuación prioritarios para la UE, no al número de Estados miembros.
35. Se propone generalizar el uso del mecanismo de las cooperaciones reforzadas en caso de parálisis y, en una segunda fase, eliminar gradualmente el requisito de unanimidad en la toma de decisiones en todos los ámbitos.
36. Se debe contar con un nuevo currículum formativo europeo que garantice una formación vinculada estrechamente a los desarrollos técnicos de la nueva economía, que integre nuevas habilidades personales y sociales en los currículums tradicionales, sin olvidar el aprendizaje sobre la gestión de las emociones y los valores, y que consolide los fundamentos éticos y los valores de las generaciones venideras.
37. Es necesario crear un esquema de educación permanente compatible e integrado con el tiempo de trabajo. Las instituciones europeas promueven la formación continuada de los trabajadores, esencial para la competitividad y para la adaptación al mercado de los inmigrantes y de una población demográficamente envejecida. Pero la apuesta por la educación permanente sólo será sólida y efectiva si se cuenta con la implicación decidida de los gobiernos nacionales, regionales y locales y los agentes sociales.
38. Se propone impartir en los institutos de secundaria de toda Europa una asignatura sobre historia, cultura y geografía comunes. El objetivo es que el proyecto educativo europeo dé a conocer el pasado histórico común y las raíces compartidas que tenemos como ciudadanos europeos, así como las perspectivas que brinda un futuro compartido, y se fomente, desde la infancia, el sentimiento de pertenencia a la UE. Habría que definir un temario común, que incluyera también la historia del proceso de construcción europea y sus instituciones.
39. Se propone planificar y llevar a cabo campañas y acciones de comunicación centradas en los valores clave de la Carta de Derechos Fundamentales que identifican y distinguen a la UE, con la finalidad de consolidar el sentimiento de identidad y pertenencia europea.
40. Se propone establecer unos medios de comunicación de dimensión europea para llevar a cabo una tarea informativa y generadora de opinión sobre las cuestiones prioritarias de la agenda europea. La existencia de una opinión pública europea que se posicione es fundamental para contrarrestar la desafección de los ciudadanos europeos por la UE y para consolidar una auténtica ciudadanía.

tags: Amèrica Llatina, Balcans, canvi climàtic, eleccions, energia, exèrcit, futur, G20, G8, Mediterrània, Parlament Europeu, política exterior, Rússia, Unió Europea

Entrada a General | Sense comentaris »

La recerca de fórmules per sortir de la crisi ha portat a les institucions comunitàries a debatre sobre el paper de la contractació pública en la revifada de l’economia europea. Actualment, la despesa anual en contractació pública de béns i serveis a la UE representa més del 16% del PIB, és a dir, 1.500 milions d’euros. Tot i això, només un 3% dels contractes públics són realitzats a nivell transfronterer.

El President de la Comissió Europea, Jose Manuel Durão Barroso, en la presentació de les seves orientacions polítiques per al període 2009-2014, va explicar la seva intenció de proposar un nou marc per a les associacions público-privades, que facilitin la combinació de diferents fonts de finançament per maximitzar la inversió en els propers anys. Això implicaria revisar les actuals normes sobre contractació pública (Directives 2004/18/CE i 2004/17/CE) aprovades al 2004 per simplificar, modernitzar i flexibilitzar els procediments  aplicables en aquells moments i introduir una major seguretat jurídica d’actuació.

Dos mesos més tard, al novembre de 2009, la Comissió Europea va presentar la Comunicació “Mobilitzar les inversions públiques i privades amb la fita de la recuperació i el canvi estructural a llarg termini: desenvolupament de la col·laboració público-privada”. Amb aquest document, la Comissió Europea reflexa la situació actual en què la UE i els seus estats membres apliquen plans de recuperació ambiciosos destinats a defugir dels efectes negatius de la crisi econòmica i financera. La inversió en projectes d’infraestructura, sobretot en els sectors mediambiental, energètic, social i de transports, es presenta com un instrument útil per dinamitzar l’economia. Davant la davallada d’ingressos per part de les autoritats públiques, aquestes s’han vist forçades a buscar instruments innovadors de finançament, com pot ser la col·laboració público-privada, que permet al sector públic realitzar projectes d’infraestructura o de serveis públics tot comptant amb l’experiència i eficiència del sector privat.

L’actual marc normatiu de la contractació pública, que diferencia entre contracte públic o de concessió, definint a aquesta última com un contracte públic però amb el tret diferencial del dret d’explotació o de pagament d’una contraprestació, és ambigu ja que interactuen legislació europea, nacional i local i dificulta l’actuació per part de les autoritats públiques, sobretot les autoritats locals i regionals.

La Comissió treballarà en els propers mesos per garantir que la col·laboració público-privada gaudeixi d’unes condicions estables: es crearà un grup sobre la col·laboració público-privada; es presentarà una avaluació d’impacte, i si s’escau, una proposta legislativa en matèria de concessions de serveis; conjuntament amb el Banc Europeu d’Inversions s’augmentarà el finançament disponible per a la col·laboració público-privada; es garantirà la no discriminació en l’assignació de fons públics, quan existeixi finançament comunitari, i es proposarà un marc més efectiu per a la innovació.

El debat sobre la revisió de l’actual marc normatiu de la contractació pública també està present en el Parlament Europeu. Està previst que el 17 de maig de 2010 s’aprovi una resolució de pròpia iniciativa que contempla una eventual revisió de les Directives de 2004 i l’adopció d’una proposta legislativa en matèria de concessions de serveis. Per la seva part, els serveis de la Comissió Europea, i més concretament, la Direcció General de Mercat Interior i Serveis, seguint amb les indicacions del President Barroso per adoptar una normativa en matèria de col·laboració público-privada, continuen treballant a través del comitè de contractes públics i s’espera que properament presenti l’avaluació d’impacte, que valora les iniciatives a adoptar en el camp de les concessions de serveis.

Júlia Colomina

Jurista

tags: Barroso, concessions, contractació pública

Entrada a General | Sense comentaris »

En els darrers dies la crisi més profunda patida des de la Gran Depressió ha tingut els seus efectes en l’euro. Per primera vegada, s’ha posat en dubte la cohesió de la zona euro, amb la possibilitat que un dels estats membre de l’Eurozona, Grècia no pugui fer front al pagament del seu deute. En aquesta situació es podrien trobar més endavant Portugal i Espanya si no fossin capaços de controlar els seus dèficits i deute. L’encara comissari d’Afers Econòmics i Monetaris de la Unió, Joaquín Almunia, s’ha fet ressò d’aquest tema, negant aquesta possibilitat però esmentant a l’ensems Grècia i Espanya pel que fa a les seves dificultats per redreçar els seus comptes públics. El Banc Central Europeu ha deixat clar que asseguraria l’estabilitat de la zona euro al temps que la Comissió Europea imposava un pla de rigor pressupostari a Grècia amb mesures molt dures com la retallada dels sous als funcionaris, seguint l’exemple del que ja ha fet Irlanda, país que certament és posat com exemple del que cal fer per tornar al bon camí de les condicions que imposa als membre de l’Eurozona.

Aquesta situació porta a reflexionar sobre les condicions per pertànyer a la zona euro i els problemes actuals que en aquesta relació se li plategen al govern espanyol. Cal recordar que per pertànyer a l’euro s’han de complir una sèrie de condicions, d’aquestes són responsabilitat principal dels governs dels països membre que pertanyen a l’Eurozona: tenir un dèficit que no superi el 3 per cent ni que el seu deute superi el 60 per cent del PIB. Espanya fins al 2008 va ser un cas modèlic, amb un superàvit  i un deute molt per sota del 60 per cent fixat, però en dos anys el seu dèficit s’acosta al 12 per cent i el deute depassa el 70. A més l’economia espanyola no es preveu que surti de la recessió fins al 2011, pel que no es recuperarà com ja ho estan fent les economies més importants de la Unió Europea.

Cada estat que pertany a l’Eurozona presenta un programa d’estabilitat i creixement per garantir que s’ajusta als paràmetres establerts a l’Eurozona. El govern espanyol s’ha compromès a tornar a les condicions del 3 i el 60 per cent esmentats el 2013. Les reserves apareixen per veure com s’ho farà. Si no hi ha creixement per enguany, encara pitjor, es preveu encara una petita recessió, si l’endeutament ja és excessiu i el dèficit també, si l’atur encara ha de pujar, és molt lògic que es pensi que l’única manera de resoldre-ho és amb una contracció molt radical de la despesa pública, incloent-hi la de les comunitats autònomes i els ajuntaments. A més cal posar les bases per aconseguir una economia més competitiva, un cop esgotat el model de creixement anterior basat en l’immobiliari, i activitats de poc valor afegit basades amb poca qualificació professionals i salaris baixos com el sector de serveis relacionats amb el turisme.

Les mesures a prendre obliguen a acceptar sacrificis evidents: restricció de la despesa pública; profundes modificacions laborals; millora dels incentius a la recerca i el desenvolupament i la innovació; modificació del sistema de pensions; sistema educatiu millor adaptat a la formació professional i, entorns més favorables a la creació d’empreses i de l’ocupació. Les mesures proposades no són noves, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu ja fa temps que insisteix en que són les que calen a l’economia espanyola, malgrat fa un temps hagués estat un millor moment per aplicar-les, ara el govern espanyol no pot ajornar-les més malgrat el cost que pugui tenir en alguns sectors la impopularitat en la seva –necessària i imprescindible -aplicació.

Carles A. Gasòliba

tags: crisi, Espanya, estabilitat, euro, Eurozona, Grècia

Entrada a General | Sense comentaris »

Aquest semestre Espanya té la presidència de torn de la Unió Europea. És la quarta presidència de la Unió que està a càrrec d’Espanya des de la seva integració el 1986. En aquesta es donen unes novetats importants. La més destacable és que es fa en el marc del Tractat de Lisboa, el que implica que ja hi ha el President permanent del Consell de la Unió i l’Alt Representant per la Política Exterior i de Seguretat. Una de les principals responsabilitats de la Presidència espanyola decididament favorable a l’enfortiment de les institucions europees, ha de ser precisament contribuir a consolidar i assegurar un bon inici en el desenvolupament i les tasques dels dos nous càrrecs i també de les altres innovacions polítiques i institucionals contingudes en el Tractat, com per exemple la creació del Servei Exterior de la Unió, que hauria de ser un dels cossos de representació diplomàtica més importants del món.

La Presidència espanyola no pot comptar de moment amb una Comissió Europea a ple rendiment. Els retards en la ratificació del Tractat han portat a endarrerir la constitució de la nova Comissió, que en principi hauria d’haver estat ja constituïda a finals de l’any passat o en el inici d’aquest. Tot amb tot, la continuïtat del president de la Comissió, Barroso, permet el bon funcionament i coordinació entre les institucions i l’exercici de les competències i responsabilitats de la Comissió, encara que el fet que no es pugui comptar amb la nova Comissió fins el proper mes de febrer no deixa de ser molt inconvenient.

La Presidència espanyola  ha fixat les seves prioritats en deu punts entre els que els econòmics tenen un especial relleu, atesa la situació econòmica actual. És per això que s’ha destacat, en primer lloc, fomentar les actuacions i la coordinació en matèria de politiques econòmiques dels estats per assegurar la represa de l’activitat econòmica, prioritzar la creació d’ocupació per anar reduint la greu taxa d’atur que pateixen molts estats membre, i posar les bases per tenir una política econòmica a nivell de la Unió. Tots aquets elements, més d’altres, com la política de recerca i desenvolupament i innovació, un creixement econòmic sostenible incorporant la dimensió social i mediambiental estaran presents en la reunió del Consell Europeu de primavera que es celebrarà a finals de març per renovar l’agenda de Lisboa. Aquesta renovació, ja batejada com Estratègia UE 2020, hauria d’establir els elements i assegurar els compromisos d’actuació per una nova etapa de creixement i propietats per a la Unió Europea en la dècada 2010-2020, en la qual s’hauria de produir el lideratge de la Unió que li proporcionaria la plena utilització i aplicació de les possibilitats que li ofereix el Tractat de Lisboa.

En aquest marc, cal tenir en compte també la possibilitat d’establir la necessària política energètica per assegurar a la Unió la seguretat d’abastament amb les corresponents infraestructures i interconnexions. El progrés en la xarxa transeuropea del transport, amb les corresponents interconnexions i infraestructures, és també cabdal per donar els fonaments necessaris per una economia més competitiva, en la qual com ja s’ha esmentat, la potenciació de les activitats de recerca i desenvolupament i innovació són essencials per aquest objectiu.

Són certament objectius quina realització despassarà el mandat de la Presidència espanyola, encara que cal tenir en compte que aquesta tindrà la seva continuïtat en una coordinació compartida amb les dues següents Presidències que exerciran Bèlgica i Hongria. El més important serà aconseguir posar unes bases fermes, contribuir a un bon inici en l’aplicació del Tractat de Lisboa i que la decisió sobre l’Estratègia UE 2020 porti realment a la plena i sòlida recuperació del creixement econòmic i l’ocupació a la Unió Europea.

tags: Comissió Europea, energia, Presidència espanyola, Tractat de Lisboa

Entrada a General | Sense comentaris »

Con la entrada en vigor del Tratado de Lisboa, tenemos más Europa. La Unión Europea culmina el proceso iniciado al principio de esta década para cumplir tres grandes objetivos, tener una moneda única, llevar a cabo la Gran Ampliación y proceder a las reformas políticas e institucionales necesarias para que la Unión pueda responder a su dimensión, objetivos y ambiciones basadas en una comunidad de más de quinientos millones de habitantes, economía equiparable a la de los Estados Unidos, primera potencia comercial mundial, requerida para jugar un papel destacado en la escena económica y política internacional.

La representación de la Unión se consolida con el Presidente del Consejo y el Alto Representante de la Unión para Asuntos Exteriores y Política de Seguridad, es decir se cuenta con un presidente permanente y un ministro de asuntos exteriores con un servicio exterior propio. El funcionamiento y competencias de la Unión se amplían con el proceso de codecisión que refuerza el papel del Parlamento Europeo y la participación democrática en el funcionamiento de la Unión.

Las competencias y la capacidad de actuación a nivel de la Unión se consolidan en temas tan importantes para los ciudadanos como el cambio climático o la seguridad energética. Los ciudadanos se ven más protegidos a nivel individual y colectivo con la consolidación de la Carta de los Derechos Fundamentales que refuerza el Estado de Derecho clarificando los valores de la Unión basados en el respeto a la dignidad humana, libertad, democracia, igualdad, Estado de Derecho y respeto de los derechos humanos, incluidos los de personas pertenecientes a minorías.

La nueva etapa que se inicia con el Trato de Lisboa debería verse como muy positiva y celebrarse como un paso adelante muy destacado en el proceso de construcción europea hacia una Europa Unida, al conservarse  además las aportaciones más substanciales del Tratado Constitucional. Sin embargo, la controversia aparecida con la valoración de las personas designadas para la presidencia del Consejo de la Unión y de Alto Representante para Asuntos Exteriores y de Seguridad revela la tensión aún existente entre la reticencia de los estados miembros a ceder ante la Unión Europea y reforzar sus competencias y darle mayor representatividad especialmente en la escena internacional.

La Unión Europea es esencialmente una Europa de los Estados y se precisa su acuerdo y apoyo para hacerla progresar. Los avances han sido extraordinarios si contemplamos el proceso que desde sus inicios nos han llevado a la Europa de hoy, pero las decisiones de los estados en la designación del presidente del Consejo de la Unión, del Alto Representante, del presidente de la Comisión o de los  miembros  de la Comisión Europea, muestran que aunque son los estados los que han permitido y asegurado los avances de la Unión son al mismo tiempo un lastre para el pleno desarrollo de la misma.

Carles A. Gasòliba

Article publicat a LaVanguardia el 30 de desembre de 2009.

tags: Tractat de Lisboa

Entrada a General | Sense comentaris »

La Unión Europea se ha fortalecido  institucional y políticamente con la entrada en vigor del Tratado de Lisboa. Con este da un gran paso adelante. Tenemos una Unión más grande y más fuerte. Hace pocos días conmemorábamos la caída del Muro de Berlín y la gran victoria de la libertad y la democracia en Europa que ha llevado a la Gran Ampliación, a la Europa del euro, y a la profundización política e institucional. La Unión Europea es una historia de éxito que ha asegurado el periodo más largo en Europa de libertad, estabilidad, democracia y progreso económico y social.

Seguramente en muchos años, décadas, no se volverá a plantear la necesidad de un nuevo Tratado, por lo que ahora lo que se ha de hacer es consolidar y explotar todas las posibilidades que este ofrece. Recordemos que después de los Tratados de Paris instituyendo la Comunidad Europea del Carbón y del Acero (1951) y los tratados de Roma de la Euratom y el Mercado Común Europea no se modificaron hasta el Acta Única Europea del 1986, un largo periodo sin modificaciones constitutivas, pero muy fructífero en el desarrollo de políticas y competencias comunitarias. Creo que ahora pasará lo mismo.

Ahora por lo tanto lo que hay que hacer es consolidar esta Europa que se ha dotado de una moneda única, se ha ampliado hasta ser una comunidad de más de quinientos millones de ciudadanos europeos y cuenta con más competencias, mas representatividad institucional, más reconocimientos a la identidad y los valores europeos para su ciudadanía, ofreciendo una mayor participación democrática en la toma de decisiones de la Unión.

En esta nueva etapa que se abre con la aplicación del Tratado de Lisboa hemos de progresar  en lo económico para tener una dirección europea de su política económica, financiera y monetaria acorde con los desarrollos de nuestra moneda única, y en lo político para conseguir el grado de reconocimiento y capacidad de intervención en las instituciones y organismos internacionales en las que sin duda la contribución europea puede desempeñar un papel muy destacado en los grandes temas que afectan el futuro de la humanidad como el cambio climático, la estabilidad política internacional o el funcionamiento de los organismos económicos internacionales y las reformas de las instituciones y mercados financieros.

Con la aplicación del Tratado de Lisboa se inicia una nueva representatividad europea con el presidente del Consejo Europeo y la Alto Representante para Política Exterior y de Seguridad, la nueva Comisión iniciará su mandato en enero o febrero del 2010, el Parlamento Europeo constituido el pasado mes de julio está también en el inicio de su mandato, con las instituciones renovadas, es el momento de llevar a cabo las reformas previstas en el Tratado  para explotar y profundizar en todas las capacidades y  posibilidades que ahora se ofrecen para desarrollar nuevas competencias y políticas a escala europea y desempeñar la muy positiva contribución que la Unión puede ejercer para el bien de sus ciudadanos y también en la escena mundial.

Carles A. Gasòliba

Article publicat a Expansión, 26.11.2009.

tags: futuro, Lisboa, Tratado

Entrada a General | Sense comentaris »

Designats els càrrecs del President del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, i de l’Alt Representat de la Política Exterior, Catherine Asthon, el President de la Comissió Europea, José Manuel Barroso ja ha decidit la nova configuració de la Comissió Europea pels propers cinc anys.

En aquesta última setmana de novembre, Jose Manuel Barroso, ja ha rebut totes les propostes dels estat membre sobre qui ocuparan el lloc de comissaris europeus i finalment, aquest divendres 27 de novembre ha fet públic el llistat de comissaris amb les respectives carteres.

Ara entra en joc el poder del Parlament Europeu per decidir si accepta o no els comissaris, un per un, i si l’accepta en conjunt. Per això, cada comissari serà escoltat per les comissions parlamentàries, durant la setmana de l’11 al 19 de gener, i finalment hi haurà el vot de tota la Comissió en conjunt el 26 de gener.

Aquests són els noms dels candidats a comissaris:

tags: Barroso, Comissió Europea

Entrada a General | Sense comentaris »

Els vint-i-set estats membres ja han nomenat unànimement els càrrecs que, segons el primer ministre suec i representant de l’actual Presidència sueca, Fredrik Reinfeldt, conformen el « nou equip de lideratge de la UE”. El desginació d’aquests càrrecs, previst en el Tractat de Lisboa que entrarà en vigor l’1 de desembre de 2009, són un reflex de l’equilibri entre la dualitat conservador-socialista, país petit-país gran, home-dona que tant ha marcat les discussions amb la presentació d’un gran nombre de candidatures. Finalment, el consens s’ha produït el 19 de novembre de 2009,  quan els líders dels vint-i-set estats membres han acordar el nomenament dels President del Consell Europeu i de l’alt representant de la Política Exterior i de Seguretat.

El conservador belga Herman Van Rompuy, fins ara primer ministre de Bèlgica, ha estat escollit com el primer President del Consell Europeu. Tot i que es tracta d’un polític poc conegut fora de Bèlgica, on va ocupar el lloc de primer ministre al desembre de 2008,  per a la seva elecció s’ha valorat el seu paper d’integrador i de conciliador, com ho ha demostrat en el conflicte entre valons i flamencs. Un altre punt a favor de Van Rompuy, de 62 anys, és el seu multilingüisme, ja que a més a més del flamenc com a llengua pròpia parla francès, anglès i alemany.

El nou President del Consell Europeu, que ocuparà el càrrec durant dos anys i mig, que podrien prorrogar-se fins als cinc anys, són: presidir les reunions del Consell Europeu; assegurar la preparació i continuïtat del treball del Consell Europeu amb cooperació del President de la Comissió; facilitar la cohesió i consensus dins del Consell Europeu; informar al Parlament Europeu després de cada reunió del Consell Europeu i assegurar la representació externa de la UE, sens perjudici de les tasques de la nova alt representant d’afers estrangers de la Unió.

La britànica Catherine Asthon, que actualment ja forma part de la Comissió Europea amb la cartera de comerç, ocuparà properament el càrrec d’alt representant de la Política Exterior i Seguretat, lloc que fins ara requeia en mans de Javier Solana. A l’igual que Van Rompuy Asthon, de 53 anys, és una política poc coneguda però que en poc temps ha passat de ser la líder del partit laborista a la Cambra dels Lords a formar part de la Comissió Europea, quan l’anterior comissari Mandelson va decidir al 2008 deixa aquest càrrec per passar a ser el secretari de comerç al Regne Unit, i ara a ocupar el màxim càrrec en les relacions exteriors dins de la Unió Europea. Gordon Brown, que fins a últim moment ha defensat la candidatura de Tony Blair com a President del Consell Europeu, va acceptar que la designació d’Ashton es fes en nom  de “l’interés nacional” britànic.

La nova figura que representa Catherine Asthon fusiona dos càrrecs: l’alt representant de la Política Exterior i de Seguretat Comuna i el de comissària de relacions exteriors, que fins ara tenien Javier Solana i Benita Ferrero-Wäldner, respectivament. Segons el Tractat que estableix el seu nou càrrec, les funcions assignades a l’alt representant de la política exterior, que també serà vicepresidenta de la Comissió Europea, són: presidir el Consell d’Afers Exteriors; dirigir i representar el recentment creat Servei d’Acció Exterior Europeu i les delegacions de la Unió Europea en tercers països i expressar l’opinió de la UE en les organitzacions internacionals i conferències internacionals, i conduir la política de la Unió en matèria de política exterior i de seguretat comuna, amb les seves propostes i assegurar l’aplicació de les decisions que es prenguin en aquest camp.

Herman Van Rompuy ocuparà el seu nou lloc l’1 de gener de 2010 mentre que Catherine Ashton,  juntament amb el President de la Comissió Europea Jose Manual Barroso i la resta de comissaris, hauran de ser confirmats per votació en el Parlament Europeu.

En el mateix acte del 19 de novembre de 2009 es va designar al francès Pierre de Boissieu, actual secretari general adjunt del Consell de la Unió Europea al costat de Javier Solana com a nou secretari-general del Consell Europeu, càrrec també previst en el Tractat de Lisboa.

Altres estats importants en la Unió Europea com pot ser França o Alemanya no van decidir no presentar candidat per motius estratègics:  assegurar-se una cartera important en la propera Comissió, en el cas de França, ocupar la Presidència del Banc Central Europeu, que ha de ser renovada al 2011, en el cas d’Alemanya.

Júlia Colomina

Jurista

tags: alt representant de la política exterior i de seguretat, Catherine Ashton, futur, President del Consell Europeu, Tractat de Lisboa, Van Rompuy

Entrada a General | Sense comentaris »

El passat 20 d’octubre, els ministres d’economia i finances de la UE, reunits en el Consell ECOFIN, van adoptar unes conclusions per garantir l’estabilitat financera i facilitar la gestió de la crisi i van acordar un programa de treball amb prioritats a curt, mig i llarg termini on es preveuen un conjunt de mesures per reforçar la supervisió, l’estabilitat i la reglamentació a la Unió Europea. Uns dies més tard, aquest document va ser presentat al Consell Europeu del 29 i 30 d’octubre, on els caps d’estats i de govern van donar el seu ple recolzament al programa de treball i va animar a continuar treballant per elaborar estratègies de sortida de la crisi.

Segons aquest programa d’actuacions, el primer eix a tractar és el de la supervisió financera a la UE, per al que la Comissió ja va proposar, a l’octubre de 2009, la creació de la Junta Europea de Risc Sistèmic, a nivell macroprudencial, i d’un Sistema Europeu de Supervisors Financers, a nivell microprudencial. Davant el manifestat interès en aquestes propostes, l’actual Presidència sueca s’està esforçant per arribar a un acord amb els estats membres per a l’establiment d’aquesta nova estructura de supervisió i fer que aquest nou sistema pugui entrar en funcionament a principis de 2010.

A més a més de la supervisió financera, els ministres d’economia i finances creuen necessari adoptar noves iniciatives legislatives i/o modificar determinada normativa europea actualment aplicable. Aquests canvis normatius fan referència a propostes per: reforçar les exigències de capital dels bancs per eliminar les discrecionalitats nacionals i millorar l’assessorament i la gestió del risc de liquiditat pels bancs; estudiar i evitar els efectes negatius de la prociclicitat en el sistema financer; regular alguns aspectes que han passat a ser determinants en l’origen de la crisi financera com les agències de qualificació creditícia, els valors no negociables en borsa o els Organismes d’Inversió Col·lectiva en Valors Mobiliaris i actualitzar normativa europea d’acord amb les noves exigències dels mercats com pot ser la revisió de la informació publicada en els prospectes o revisar la Directiva d’abús de mercat. Altres iniciatives, també previstes en aquest calendari d’actuacions, tendeixen a afavorir la integritat dels mercats financers a través de mesures pels clients minoristes (serveis de pagament, crèdit i préstec responsable, educació financera, execucions hipotecàries, tinença de valors i transaccions… ) o bé regulen les polítiques de remuneració i de governança de les institucions financeres.

Ara, caldrà fer un acurat seguiment de totes aquestes iniciatives anunciades i veure quines són les accions que realitzen les institucions i òrgans de la UE per fer realitat aquest programa d’acció que té com a objectiu final promoure la supervisió, l’estabilitat i la reglamentació a la Unió Europea a favor del bon funcionament del mercat financer.

Júlia Colomina

Jurista

tags: bancs, Consell, economia, EOCOFIN, full de ruta, supervisió

Entrada a General | Sense comentaris »

En els acords de la cimera del G20m celebrada a Pittsburgh,els compromisos en matèria de regulació financera resulten encara poc concrets, són orientatius i limitats a unes recomanacions, encara que certament importants, tot amb tot, és cert que s’han produït avenços importants amb reformes radicals per fer front a les causes de la crisi i transformar la regulació del sistema financer com s’assenyala en el punt 11 del document de les conclusions finals.

En efecte, hi ha hagut un clar enfortiment de la supervisió preventiva, la millora de la gestió de riscs, s’ha enfortit també la transparència, la promoció de la integritat del mercat, l’establiment dels col·legis de supervisors i una més gran cooperació internacional. S’ha millorat i ampliat l’abast de la regulació i la supervisió, amb una regulació més estricta del que queda fora de mercat de derivats, mercats de titulització, les agències de qualificació creditícia i els fons de cobertura.  La Cimera ha donat gran importància a la creació del Consell d’Estabilitat Financera, considerant que els esforços que s’està fent en el present per supervisar seran essencials per a l’aplicació plena i coherent de les reformes necessàries. Es demana també als bancs una major capitalització i més garanties en les titulitzacions on cal actuar amb prudència, cercant l’equilibri entre la regulació del sistema (macroprudencial) i la regulació individual de les institucions (microprudencial). En la línea també de les orientacions es comunica la decisió de millorar la regulació, el funcionament dels mercats financers  i de productes per evitar la volatilitat dels preus.

En aquest context és bo tenir en compte que la Unió Europea ja fa temps que s’ha situat de forma molt més avançada en el procés de regulació financera amb la creació de tres institucions supervisores en institucions financeres, asseguradores i mercats de valors amb una voluntat d’arribar a una supervisió més estreta a nivell de la UE. També es crearà un Consell Europeu de Risc Sistèmic per alertar dels perills, quan apareguin, contra l’estabilitat financera. En paral·lel es crea el Sistema Europeu de Supervisors Financers. Totes aquestes institucions hauran d’assegurar regles comunes i actuacions també comunes en matèria de supervisió per garantir una aplicació coherent en els mercats de la Unió i poder prendre decisions en moments d’emergència.

En el calendari de noves normatives o modificació de les existents de la Comissió Europea podem veure identificades diferents mesures, de les quals de vint-i-dos que hauran de ser desenvolupades en aquest any. Aquestes fan referència a:  la reforma, ja comentada, del marc supervisor europeu; una regulació més forta, més comprensible i segura; el reforç de la protecció dels inversors, consumidors i empreses; la millora del risc i incentius correctes de remuneració i l’aplicació de sancions més efectives per corregir el mercat. També es vol una nova regulació per les agències de qualificació creditícia, l’aplicació de les noves disposicions en la revisada Directiva de Solvència, i l’actualització de les normes comptables. Com es veu, la Unió Europea no ha esperat a Pittsburgh per actuar en els camps més importants ,considerats prioritaris en la necessària reforma de la regulació financera, sinó que coincidint amb les orientacions bàsiques acordades en el G20, les mesures i propostes a nivell de la UE ha proporcionat  bons referents.

Carles A. Gasòliba

tags: Comissió Europea, economia, fons, G20, inversors, reforma, regulació financera, remuneració, Solvència, supervisió, transparència, Unió Europea

Entrada a General | Sense comentaris »