La recerca de fórmules per sortir de la crisi ha portat a les institucions comunitàries a debatre sobre el paper de la contractació pública en la revifada de l’economia europea. Actualment, la despesa anual en contractació pública de béns i serveis a la UE representa més del 16% del PIB, és a dir, 1.500 milions d’euros. Tot i això, només un 3% dels contractes públics són realitzats a nivell transfronterer.
El President de la Comissió Europea, Jose Manuel Durão Barroso, en la presentació de les seves orientacions polítiques per al període 2009-2014, va explicar la seva intenció de proposar un nou marc per a les associacions público-privades, que facilitin la combinació de diferents fonts de finançament per maximitzar la inversió en els propers anys. Això implicaria revisar les actuals normes sobre contractació pública (Directives 2004/18/CE i 2004/17/CE) aprovades al 2004 per simplificar, modernitzar i flexibilitzar els procediments aplicables en aquells moments i introduir una major seguretat jurídica d’actuació.
Dos mesos més tard, al novembre de 2009, la Comissió Europea va presentar la Comunicació “Mobilitzar les inversions públiques i privades amb la fita de la recuperació i el canvi estructural a llarg termini: desenvolupament de la col·laboració público-privada”. Amb aquest document, la Comissió Europea reflexa la situació actual en què la UE i els seus estats membres apliquen plans de recuperació ambiciosos destinats a defugir dels efectes negatius de la crisi econòmica i financera. La inversió en projectes d’infraestructura, sobretot en els sectors mediambiental, energètic, social i de transports, es presenta com un instrument útil per dinamitzar l’economia. Davant la davallada d’ingressos per part de les autoritats públiques, aquestes s’han vist forçades a buscar instruments innovadors de finançament, com pot ser la col·laboració público-privada, que permet al sector públic realitzar projectes d’infraestructura o de serveis públics tot comptant amb l’experiència i eficiència del sector privat.
L’actual marc normatiu de la contractació pública, que diferencia entre contracte públic o de concessió, definint a aquesta última com un contracte públic però amb el tret diferencial del dret d’explotació o de pagament d’una contraprestació, és ambigu ja que interactuen legislació europea, nacional i local i dificulta l’actuació per part de les autoritats públiques, sobretot les autoritats locals i regionals.
La Comissió treballarà en els propers mesos per garantir que la col·laboració público-privada gaudeixi d’unes condicions estables: es crearà un grup sobre la col·laboració público-privada; es presentarà una avaluació d’impacte, i si s’escau, una proposta legislativa en matèria de concessions de serveis; conjuntament amb el Banc Europeu d’Inversions s’augmentarà el finançament disponible per a la col·laboració público-privada; es garantirà la no discriminació en l’assignació de fons públics, quan existeixi finançament comunitari, i es proposarà un marc més efectiu per a la innovació.
El debat sobre la revisió de l’actual marc normatiu de la contractació pública també està present en el Parlament Europeu. Està previst que el 17 de maig de 2010 s’aprovi una resolució de pròpia iniciativa que contempla una eventual revisió de les Directives de 2004 i l’adopció d’una proposta legislativa en matèria de concessions de serveis. Per la seva part, els serveis de la Comissió Europea, i més concretament, la Direcció General de Mercat Interior i Serveis, seguint amb les indicacions del President Barroso per adoptar una normativa en matèria de col·laboració público-privada, continuen treballant a través del comitè de contractes públics i s’espera que properament presenti l’avaluació d’impacte, que valora les iniciatives a adoptar en el camp de les concessions de serveis.
Júlia Colomina
Jurista
tags: Barroso, concessions, contractació pública
Entrada a General | Sense comentaris »
Designats els càrrecs del President del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, i de l’Alt Representat de la Política Exterior, Catherine Asthon, el President de la Comissió Europea, José Manuel Barroso ja ha decidit la nova configuració de la Comissió Europea pels propers cinc anys.
En aquesta última setmana de novembre, Jose Manuel Barroso, ja ha rebut totes les propostes dels estat membre sobre qui ocuparan el lloc de comissaris europeus i finalment, aquest divendres 27 de novembre ha fet públic el llistat de comissaris amb les respectives carteres.
Ara entra en joc el poder del Parlament Europeu per decidir si accepta o no els comissaris, un per un, i si l’accepta en conjunt. Per això, cada comissari serà escoltat per les comissions parlamentàries, durant la setmana de l’11 al 19 de gener, i finalment hi haurà el vot de tota la Comissió en conjunt el 26 de gener.
Aquests són els noms dels candidats a comissaris:
| ESTAT MEMBRE |
CANDIDAT/A |
CARTERA |
SERVEIS |
| Alemanya |
Günther ÖTTINGER(PPE) |
Energia |
DG Energia (es separa la DG Energia i Transport)
Agència Euratom
La part d’energia de l’Agència Executiva de Competitivitat i Innovació (EACI) |
| Àustria |
Johannes HAHN (PPE) |
Política regional |
DG Política Regional (REGIO) |
| Bèlgica |
Karel De GUCHT (ELDR) |
Comerç |
DG Comerç (TRADE) |
| Bulgària |
Kristalina GEORGIEVA(PPE) |
Cooperació internacional, ajuda humanitària i resposta a la crisi |
DG Ajuda Humanitària |
| Dinamarca |
Connie HEDEGAARD (PPE) |
Canvi climàtic |
DG Canvi Climàtic (que entrarà en funcionament a l’estiu de 2010). Prendrà part dels serveis de la DG Medi Ambient, a excepció de la Unitat per l’Aire Net que continuarà en la DG Medi Ambient. |
| Eslovàquia |
Maroš ŠEFČOVIČ (PSE) |
Vicepresident per les relacions interinstitucionals i Administració |
Per les relacions interinstitucionals tindrà el suport de la Secretaria General.
Per l’administració:
DG Personal i Administració (ADMIN)
DG Informàtica (DIGIT)
Oficina de gestió i liquidació dels drets individuals (PMO)
Oficina d’infraestructura i logística de Brussel·les (OIB)
Oficina Europea de Selecció de Personal (EPSO)
Escola Europea d’Administració (EAS) |
| Eslovènia |
Janez POTOČNIK (ELDR) |
Medi Ambient |
DG Medi Ambient (ENVI)
Agència Europea pel Medi Ambient (AEMA) |
| Espanya |
Joaquín ALMUNIA (PSE) |
Competència
Vicepresident de la Comissió Europea |
DG Competència (COMP) |
| Estònia |
Siim KALLAS (ELDR) |
Transport
Vicepresident de la Comissió |
DG Transport (es separa la DG Energia i Transport)
Agència Europea pels Ferrocarrils (ERA)
Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA)
Agència Europea de Seguretat Marítima (AESM)
Agència Executiva de la Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T EA)
La part de transport de l’Agència Executiva de Competitivitat i Innovació (EACI) |
| Finlàndia |
Olli REHN (ELDR) |
Afers econòmics i monetaris |
DG Afers Econòmics i Monetaris (DG ECFIN)
EUROSTAT |
| França |
Michel BARNIER (PPE) |
Mercat interior i serveis |
DG Mercat interior i Serveis
Oficina d’Harmonització del Mercat Interior (OAMI) |
| Grècia |
Maria DAMANAKI (PSE) |
Afers Marítims i Pesca |
DG Afers Marítims i Pesca (MARE)
Agència Comunitària de Control de la Pesca (ACCP) |
| Holanda |
Neelie KROES (ELDR) |
Agenda Digital
Vicepresidenta de la Comissió |
DG Societat de la Informació (INFSO)
Agència Europea de Seguretat de les Xarxes i de la Informació (ENISA) |
| Hongria |
László ANDOR (PSE) |
Ocupació, Afers Socials i Inclusió |
DG Ocupació, Afers Socials i Inclusió (EMPL)
Fundació Europea per la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound)
Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA) |
| Irlanda |
Máire GEOGHEGAN-QUINN (ELDR) |
Recerca, Innovació i Ciència |
DG Recerca (RTD)
Centre Comú d’Investigació (CCI)
Consell Europeu d’Investigació (CEI)
Agència Executiva de Recerca (AER)
Consell de l’Agència Europea Executiva per la Recerca (ERCEA) |
| Itàlia |
Antonio TAJANI (PPE) |
Indústria i empresa
Vicepresident de la Comissió |
DG Empresa i Indústria (ENTR)
Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics (ECHA) |
| Letònia |
Andris Piebalgs (PPE) |
Desenvolupament |
DG Desenvolupament (DEV)
La part de desenvolupament de l’Oficina de Cooperació AIDCO |
| Lituània |
Algirdas ŠEMETA (PPE) |
Fiscalitat, Unió Duanera, Auditoria i Antifrau |
Per a la fiscalitat i la unió duanera: DG Fiscalitat i Unió Duanera (TAXUD)
Per l’auditoria i antifrau: Servei d’Auditoria Interna (IAS) i l’Oficina Europea d’Investigació del Frau (OLAF) |
| Luxemburg |
Viviane REDING (PPE) |
Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania
Vicepresidenta de la Comissió |
Alguns directoris (D i E) de la DG Justícia, Llibertat i Seguretat (JLS)
Alguns Directoris de la DG Ocupació, Afers Socials i Igualtat d’Oportunitats (igualtat entre homes i dones, acció contra la discriminació i societat civil)
Agència pels Drets Humans (FRA)
Institut Europeu de la Igualtat de Gènere (EIGE)
Unitat Europea de Cooperació Judicial (Eurojust)
DG Comunicació
Oficina de Publicacions (OP) |
| Malta |
John DALLI (PPE) |
Salut i Consumidors |
DG Salut i Consumidors (SANCO)
Oficina Comunitària de Varietat Vegetals (OCVV)
Centre Europeu per la Prevenció i Control de les Malalties (ECDC)
Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA)
Agència Europea de Medicaments (EMEA)
Agència Executiva de Sanitat i Consum (EAHC) |
| Polònia |
Janusz LEWANDOWSKI (PPE) |
Pressupost i Programació financera |
DG Pressupost (BUDG) |
| Portugal |
José Manuel BARROSO (PPE) |
President de la Comissió Europea |
Secretariat General (SG)
Serveis Legals (LS)
Oficina de Consellers de Política Europea (BEPA) |
| Regne Unit |
Catherine ASHTON (PSE) |
Alt Representant de la Política Exterior i de Seguretat
Vicepresidenta de la Comissió |
DG Relacions Exteriors (RELEX) |
| Romania |
Dacian CIOLOS (PPE) |
Agricultura i Desenvolupament Rural |
DG Agricultura i Desenvolupament Rural (AGRI) |
| Suècia |
Cecilia MALMSTRÖM (ELDR) |
Afers interiors |
Alguns directoris de la DG Justícia, Llibertat i Seguretat (JLS)
Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa en les Fronteres Exteriors dels Estats Membres de la UE (FRONTEX)
Oficina Europea de Policia (EUROPOL)
Escola Europea de Policia (CEPOL)
Sistema de Visat i Sistema Schengen
Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (OEDT) |
| República Txeca |
Stefan FÜLE (PSE) |
Ampliació i Veïnatge |
DG Ampliació (ELARG)
Les parts de veïnatge la DG RELEX i AIDCO. |
| Xipre |
Androulla VASSILIOU(ELDR |
Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut |
DG Educació i Cultura
DG Traducció
DG Interpretació
Centre de Traducció dels Òrgans de la UE (CdT)
Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (CEDEFOP)
Fundació Europea per la Formació (ETF)
Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia(EIT)
La part d’Educació de l’Agència Executiva en l’Àmbit Educatiu, Audiovisual i Cultural (EACEA) |
tags: Barroso, Comissió Europea
Entrada a General | Sense comentaris »
En el Pla Europeu de Recuperació Econòmica, document aprovat per la Comissió Europea al novembre de 2008 on l’executiu comunitari fa propostes per impulsar l’economia europea, es proposa decididament utilitzar els partenariats entre els sector públic i privat (PPP) com a instrument bàsic per a dur terme grans inversions en infraestructures i investigació, qualificades de necessàries per rellançar l’economia a la UE. Abans, però, la Comissió creu necessari clarificar el marc jurídic d’aquests partenariats.
L’actual normativa europea que regula la col·laboració público-privada presenta algunes llacunes legals que tant la Comissió Europea com el Parlament Europeu s’han encarregat d’assenyalar. Primerament, en la Comunicació de la Comissió de 2005 sobre la col·laboració público-privada i el dret comunitari en matèria de contractació publica i concessió, i posteriorment, en la resolució del Parlament Europeu, d’octubre de 2006, sobre el mateix tema es conclou que en l’àmbit dels contractes públics ja existeix una normativa comunitària suficient, com és la Directiva 2004/18/CE i la Directiva 2004/17/CE, aquesta última pels anomenats sectors especials, però que en el cas de les concessions, encara es necessària i per això cal treballar, per tenir una iniciativa jurídica que respecti els principis del mercat interior i que tingui compte d’unes regles senzilles per al procediment de licitació. S’evidencia així, que l’actual règim aplicable, basat en els principis dels Tractats comunitaris i les corresponents interpretacions del Tribunal de Justícia de la CE (principi de transparència, de proporcionalitat, de reconeixement mutu, d’igualtat de tracte i de no discriminació) són insuficients per garantir una seguretat jurídica en la utilització de les concessions en el territori europeu.
La Comissió Europea i el Parlament Europeu també s’han encarregat d’assenyalar quins són els aspectes que haurien de ser tractats en aquesta futura iniciativa legislativa. Primer, cal consensuar una definició de concessions i veure què s’hi engloba dins d’ella. Fins ara, sempre s’han definit les concessions comparant-les als contractes públics, és a dir, considerar les concessions com a contractes públics amb l’única diferència que la contraprestació de la concessió inclou l’explotació de l’obra o del servei. Caldria veure si separem definitivament aquesta vinculació utilitzant justificacions com la pluralitat de missions que suposa la concessió, els majors riscs, la diferent durada o la ja mencionada remuneració. Segon, cal consensuar els tipus de concessions existeixen: purament de treballs, purament de serveis o incloure una nova categoria de mixtes. La realitat és que les reflexions entorn al concepte de concessió podrien donar lloc a multitud d’accepcions.
A més a més de la definició de concessions, la futura normativa hauria de determinar el procediment a utilitzar per l’autoritat pública en l’assignació d’una obra o servei a una empresa privada: procediment obert, restringit, negociat o bé el diàleg competitiu. Altres punts a concretar ja referits a la fase d’execució del contracte són la durada de l’acord (il·limitada, limitada en anys o bé renovable); la possibilitat i les corresponents limitacions de modificar el contracte de concessió per adaptar-lo a les necessitats del moment; la subcontractació d’un determinat aspecte de l’obra o servei o bé la cessió del partenariat a un tercer. Donant un cop d’ull a l’agenda política, destacarem que el President Barroso ha mostrat en la presentació de la seva candidatura per ser reelegit com a President de la Comissió Europea, la seva prioritat per adoptar un règim pels PPP.
Júlia Colomina
Jurista
tags: Barroso, concessions públiques, contractació pública, Unió Europea
Entrada a General | Sense comentaris »
