Blog Axis

Aquest semestre Espanya té la presidència de torn de la Unió Europea. És la quarta presidència de la Unió que està a càrrec d’Espanya des de la seva integració el 1986. En aquesta es donen unes novetats importants. La més destacable és que es fa en el marc del Tractat de Lisboa, el que implica que ja hi ha el President permanent del Consell de la Unió i l’Alt Representant per la Política Exterior i de Seguretat. Una de les principals responsabilitats de la Presidència espanyola decididament favorable a l’enfortiment de les institucions europees, ha de ser precisament contribuir a consolidar i assegurar un bon inici en el desenvolupament i les tasques dels dos nous càrrecs i també de les altres innovacions polítiques i institucionals contingudes en el Tractat, com per exemple la creació del Servei Exterior de la Unió, que hauria de ser un dels cossos de representació diplomàtica més importants del món.

La Presidència espanyola no pot comptar de moment amb una Comissió Europea a ple rendiment. Els retards en la ratificació del Tractat han portat a endarrerir la constitució de la nova Comissió, que en principi hauria d’haver estat ja constituïda a finals de l’any passat o en el inici d’aquest. Tot amb tot, la continuïtat del president de la Comissió, Barroso, permet el bon funcionament i coordinació entre les institucions i l’exercici de les competències i responsabilitats de la Comissió, encara que el fet que no es pugui comptar amb la nova Comissió fins el proper mes de febrer no deixa de ser molt inconvenient.

La Presidència espanyola  ha fixat les seves prioritats en deu punts entre els que els econòmics tenen un especial relleu, atesa la situació econòmica actual. És per això que s’ha destacat, en primer lloc, fomentar les actuacions i la coordinació en matèria de politiques econòmiques dels estats per assegurar la represa de l’activitat econòmica, prioritzar la creació d’ocupació per anar reduint la greu taxa d’atur que pateixen molts estats membre, i posar les bases per tenir una política econòmica a nivell de la Unió. Tots aquets elements, més d’altres, com la política de recerca i desenvolupament i innovació, un creixement econòmic sostenible incorporant la dimensió social i mediambiental estaran presents en la reunió del Consell Europeu de primavera que es celebrarà a finals de març per renovar l’agenda de Lisboa. Aquesta renovació, ja batejada com Estratègia UE 2020, hauria d’establir els elements i assegurar els compromisos d’actuació per una nova etapa de creixement i propietats per a la Unió Europea en la dècada 2010-2020, en la qual s’hauria de produir el lideratge de la Unió que li proporcionaria la plena utilització i aplicació de les possibilitats que li ofereix el Tractat de Lisboa.

En aquest marc, cal tenir en compte també la possibilitat d’establir la necessària política energètica per assegurar a la Unió la seguretat d’abastament amb les corresponents infraestructures i interconnexions. El progrés en la xarxa transeuropea del transport, amb les corresponents interconnexions i infraestructures, és també cabdal per donar els fonaments necessaris per una economia més competitiva, en la qual com ja s’ha esmentat, la potenciació de les activitats de recerca i desenvolupament i innovació són essencials per aquest objectiu.

Són certament objectius quina realització despassarà el mandat de la Presidència espanyola, encara que cal tenir en compte que aquesta tindrà la seva continuïtat en una coordinació compartida amb les dues següents Presidències que exerciran Bèlgica i Hongria. El més important serà aconseguir posar unes bases fermes, contribuir a un bon inici en l’aplicació del Tractat de Lisboa i que la decisió sobre l’Estratègia UE 2020 porti realment a la plena i sòlida recuperació del creixement econòmic i l’ocupació a la Unió Europea.

tags: Comissió Europea, energia, Presidència espanyola, Tractat de Lisboa

Entrada a General | Sense comentaris »

Designats els càrrecs del President del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, i de l’Alt Representat de la Política Exterior, Catherine Asthon, el President de la Comissió Europea, José Manuel Barroso ja ha decidit la nova configuració de la Comissió Europea pels propers cinc anys.

En aquesta última setmana de novembre, Jose Manuel Barroso, ja ha rebut totes les propostes dels estat membre sobre qui ocuparan el lloc de comissaris europeus i finalment, aquest divendres 27 de novembre ha fet públic el llistat de comissaris amb les respectives carteres.

Ara entra en joc el poder del Parlament Europeu per decidir si accepta o no els comissaris, un per un, i si l’accepta en conjunt. Per això, cada comissari serà escoltat per les comissions parlamentàries, durant la setmana de l’11 al 19 de gener, i finalment hi haurà el vot de tota la Comissió en conjunt el 26 de gener.

Aquests són els noms dels candidats a comissaris:

tags: Barroso, Comissió Europea

Entrada a General | Sense comentaris »

En els acords de la cimera del G20m celebrada a Pittsburgh,els compromisos en matèria de regulació financera resulten encara poc concrets, són orientatius i limitats a unes recomanacions, encara que certament importants, tot amb tot, és cert que s’han produït avenços importants amb reformes radicals per fer front a les causes de la crisi i transformar la regulació del sistema financer com s’assenyala en el punt 11 del document de les conclusions finals.

En efecte, hi ha hagut un clar enfortiment de la supervisió preventiva, la millora de la gestió de riscs, s’ha enfortit també la transparència, la promoció de la integritat del mercat, l’establiment dels col·legis de supervisors i una més gran cooperació internacional. S’ha millorat i ampliat l’abast de la regulació i la supervisió, amb una regulació més estricta del que queda fora de mercat de derivats, mercats de titulització, les agències de qualificació creditícia i els fons de cobertura.  La Cimera ha donat gran importància a la creació del Consell d’Estabilitat Financera, considerant que els esforços que s’està fent en el present per supervisar seran essencials per a l’aplicació plena i coherent de les reformes necessàries. Es demana també als bancs una major capitalització i més garanties en les titulitzacions on cal actuar amb prudència, cercant l’equilibri entre la regulació del sistema (macroprudencial) i la regulació individual de les institucions (microprudencial). En la línea també de les orientacions es comunica la decisió de millorar la regulació, el funcionament dels mercats financers  i de productes per evitar la volatilitat dels preus.

En aquest context és bo tenir en compte que la Unió Europea ja fa temps que s’ha situat de forma molt més avançada en el procés de regulació financera amb la creació de tres institucions supervisores en institucions financeres, asseguradores i mercats de valors amb una voluntat d’arribar a una supervisió més estreta a nivell de la UE. També es crearà un Consell Europeu de Risc Sistèmic per alertar dels perills, quan apareguin, contra l’estabilitat financera. En paral·lel es crea el Sistema Europeu de Supervisors Financers. Totes aquestes institucions hauran d’assegurar regles comunes i actuacions també comunes en matèria de supervisió per garantir una aplicació coherent en els mercats de la Unió i poder prendre decisions en moments d’emergència.

En el calendari de noves normatives o modificació de les existents de la Comissió Europea podem veure identificades diferents mesures, de les quals de vint-i-dos que hauran de ser desenvolupades en aquest any. Aquestes fan referència a:  la reforma, ja comentada, del marc supervisor europeu; una regulació més forta, més comprensible i segura; el reforç de la protecció dels inversors, consumidors i empreses; la millora del risc i incentius correctes de remuneració i l’aplicació de sancions més efectives per corregir el mercat. També es vol una nova regulació per les agències de qualificació creditícia, l’aplicació de les noves disposicions en la revisada Directiva de Solvència, i l’actualització de les normes comptables. Com es veu, la Unió Europea no ha esperat a Pittsburgh per actuar en els camps més importants ,considerats prioritaris en la necessària reforma de la regulació financera, sinó que coincidint amb les orientacions bàsiques acordades en el G20, les mesures i propostes a nivell de la UE ha proporcionat  bons referents.

Carles A. Gasòliba

tags: Comissió Europea, economia, fons, G20, inversors, reforma, regulació financera, remuneració, Solvència, supervisió, transparència, Unió Europea

Entrada a General | Sense comentaris »