L’economia espanyola pateix una gravíssima crisi, inserida en la crisi europea, que és considerada la pitjor d’ençà de la Segona Guerra Mundial. Però no totes les economies de la Unió Europea ni les de la zona euro estan iguals. Alemanya, la principal economia de la UE, tindrà, el 2011, un creixement del 2,8%, amb una taxa d’atur del 6,9% i un superàvit exterior del 5,1% del PIB. Holanda, Finlàndia i Àustria, entre d’altres, presenten una bona situació. Es preveu que el conjunt de la zona euro, que té una taxa d’atur del 10% i un dèficit exterior del 0,5% del PIB, creixi enguany un 1,6%. Espanya és previst que tingui un magre creixement del 0,7%, té un 21,2% d’atur i un dèficit exterior del 44% del PIB, amb una inflació del 2,9%, que supera la mitjana de la Unió, 2,6% (Alemanya, 2,3%; Holanda, 1,6%).
Quan s’inicià la crisi, el 2007, l’economia espanyola era una de les millors situades a la zona euro, presentava un superàvit de l’1,2% i un deute que no arribava al 50%. En un any la situació es va capgirar. Es va passar del superàvit a un fort dèficit, el deute s’acostà al 70% i l’activitat econòmica es va contraure espectacularment, produint un atur creixent fins a superar, actualment, el 20%. El govern espanyol i en el cas de Catalunya també el tripartit català tenen una gran responsabilitat pel que fa a aquesta situació dramàtica. No es va voler reconèixer la crisi a temps, es van malbaratar recursos (400 euros, subvencions, «Plan E», etc.) i s’anà acumulant un dèficit per sobre del compromès i del permès (vegeu l’increment del dèficit de Catalunya el 2010).
La situació actual implica, és clar, el sanejament dels comptes públics i la reducció radical del dèficit i el deute, fet que precisa d’una profunda reforma de les administracions i els serveis públics. Ara tenim la gran oportunitat de fer-ho: reorganització de les institucions territorials, contribució al pagament de determinats serveis fins ara gratuïts, millora en la gestió dels serveis públics, privatització de determinades empreses, reorganització i racionalització d’institucions, organismes públics, agències i empreses públiques per superar un dels obstacles estructurals més importants per a la millora de la productivitat i el creixement a l’economia espanyola i catalana, com ara l’excés de burocràcia i els obstacles a la iniciativa empresarial.
La crisi ens ha donat la raó als liberals, el sector públic no ho pot proveir tot. Ens cal una economia forta, ben competitiva, capaç de generar els recursos per dotar els serveis públics que, com s’ha vist, tenen les seves limitacions. Cal donar més llibertat a la creació d’empreses, crear un marc favorable per al seu desenvolupament (business friendly) i donar més joc a la societat civil i a les iniciatives individuals i col·lectives. L’intervencionisme i la gestió pública ineficaç dels recursos que es deriven dels impostos dels mateixos ciutadans ja s’ha vist on ens ha portat.
El model productiu espanyol també s’ha de transformar, el creixement basat en sectors de poc valor afegit amb una ocupació laboral poc qualificada (afavorida per una política migratòria insensata) dels dos grans motors del creixement –la construcció i els serveis relacionats amb el turisme– s’ha de redreçar. Cal revaloritzar les activitats industrials, orientades més a l’exportació i la competitivitat. En aquest àmbit són cabdals una sèrie de factors, el primer és el de la reforma laboral. En una anàlisi recent de l’OCDE es destaca que des de 1999 el cost unitari per hora treballada es va incrementar més del 40% a Grècia, prop del 30% a Itàlia i gairebé un 20% a Espanya; Portugal es va situar per sobre de la mitjana, França va disminuir una mica i a Alemanya va decréixer un 20%. Irlanda ha fet un ajust espectacular i ha passat en els darrers anys a decréixer en un 40%.
L’ajust dels costos laborals és fonamental. S’ha d’establir un marc laboral que permeti una economia més competitiva, com en el seu moment varen fer Alemanya o Holanda o com ho acaba de fer Irlanda. El resultat de mantenir l’estructura actual és un nivell d’atur que dobla el de la Unió Europea i provoca el tancament d’empreses per manca de competitivitat. Cal un nou acord consensuat entre patronal i sindicats (com hi va haver a Alemanya) per incrementar la productivitat i fer viable l’economia en un mercat competitiu a nivell global. Quant a la millora del mercat laboral cal incloure l’aplicació d’uns recursos humans més ajustats a les necessitats presents, cosa que passa per la reorientació del conjunt del sistema educatiu, que presenta greus mancances en l’ensenyament primari i la formació professional, elements essencials per tenir una economia més competitiva. L’ensenyament superior, que té una relació directa amb la recerca científica i la innovació tecnològica –que són imprescindibles–, també precisen una profunda reorientació.
Aquest ajust també s’ha de produir en sectors específics de l’economia espanyola, especialment en l’immobiliari i en el sistema financer, greument afectat pel primer. Aquest ajustament ja s’està fent, així ho demostra l’atur, la davallada de preus en el sector immobiliari, l’augment de les marques blanques, l’èxit de les rebaixes, el reequilibri entre estalvi i consum i, evidentment, els ajustos de la despesa pública i les limitacions pressupostàries. Amb una millor gestió en els darrers anys hauríem pogut evitar una part de la davallada actual, com ho han fet països com Alemanya, Holanda o Àustria, i fins i tot un país intervingut, Irlanda. La decisió d’adoptar mesures que es poden considerar difícils els porta ja a una recuperació.
Carles A. Gasòliba
tags: crisi
Entrada a General | Comentaris tancats
Reunió de la comissió parlamentària especial CRIS dedicada a proposar recomanacions per fer front a la crisi financera, econòmica i social.
tags: crisi, Parlament Europeu
Entrada a Eventos | Sense comentaris »
A la tardor de l’any passat es va fer públic que els nivells de dèficit i deute públics de Grècia eren molt superiors als declarats fins aleshores. No era la primera vegada que Grècia enganyava a la Unió Europea manipulant els seus comptes. Desprès d’aconseguir integrar-se en la zona euro Grècia va reconèixer que havia utilitzat artificis comptables per ajustar els seus comptes als criteris exigits a un estat per incorporar-se a l’euro. Grècia té una escassa credibilitat i en una situació com la present, l’exigència de garanties pel compromís que comporta el redreçament de la seva situació amb l’aportació de préstecs de la Unió i el Fons Monetari Internacional està més que justificada.
Grècia té un dèficit excessiu estimat en un 9,4 per cent per l’any en curs i un deute encara més excessiu, que depassa el doble del seu PIB (124,9 %). Magnituds que varen provocar que els mercats consideressin que Grècia, en una situació de recessió, no seria capaç de pagar el seu deute quan arribessin els corresponents venciments. La dinàmica iniciada a començaments d’any amb aquesta situació, està afectant a la zona euro en el seu conjunt.
Grècia era el país més pobre de la Unió Europea abans de l’ampliació als estats del centre i l’est d’Europa, i ha gaudit de l’aportació dels fons de la Unió Europea per contribuir al seu creixement i apropar-se als nivells mitjans de la Unió. Grècia és receptora neta de la Unió Europea, i l’aportació d’aquesta en el període 2007-2013 és de més de 20 mil milions d’euros que van dirigits a contribuir a millorar infraestructures, nivells mediambientals, programes de recerca i desenvolupament i polítiques d’ocupació. També rep altres recursos per altres conceptes com els derivats de l’aplicació de la política agrària comunitària i continua gaudint dels fons de cohesió acordats el 1995 per ajudar al creixement de la seva economia a integrar-se a l’euro, fet que va aconseguir, com hem esmentat, manipulant els seus comptes.
Desprès d’un llarg període de creixement, amb taxes anuals d’entre el 3 i el 4 per cent al llarg d’aquesta dècada fins el 2008, Grècia entrà en una profunda crisi. El 2009 va tenir una taxa negativa del 2,5 per cent i l’estimació també és negativa pel 2010 i el 2011, amb el 5 i el 1,6 per cent, respectivament. La situació present i la prevista és el que han provocat la malfiança dels mercats i la necessitat de la intervenció de la Unió i el FMI.
En l’anàlisi de la Comissió Europea sobre la situació econòmica de Grècia i les condicions per superar la greu situació present es consideren urgents i imprescindibles mesures radicals de contenció de la despesa en un sector públic sobredimensionat i ineficaç que porta a una burocràcia que obstaculitza el bon funcionament de l’economia i la iniciativa empresarial. La contracció de la despesa pública és una exigència per rebre els préstecs acordats, condicionant la política pressupostaria a què s’ajusti als criteris de dèficit i deute de l’eurozona.
Les condicions i expectatives dels sector privat tampoc són massa bones, amb una economia poc competitiva, molt endeutada, amb un pes excessiu de la construcció, un dèficit exterior força elevat i una demanda interna que difícilment creixerà a curt termini. La confiança de la represa a partir del 2011 es basa en les exportacions provocades per la millora econòmica dels seus principals clients, com Alemanya, en sectors com mineria, petroquímica i navilier, a més del turisme. Per consolidar la recuperació, la Comissió Europea continua insistint en l’adopció de reformes estructurals que facin més competitiva l’economia grega, essent la més destacada la reforma del mercat laboral.
La gravetat de la crisi grega ha posat de relleu la necessitat d’una direcció econòmica europea. Els acords dels darrers mesos i en especial els de la reunió dels ministres d’Economia i Finances de la Unió (ECOFIN), amb la creació d’un fons d’estabilitat europeu, van en aquesta direcció, en la qual cal aprofundir per aconseguir que a la ja existent Unió Monetària Europea, hi hagi la Unió Econòmica. Jean Monnet va dir que Europa es feia a base de crisi. Aquesta haurà de servir per consolidar l’Europa del euro i dotar-se dels instruments adequats perquè els estats que hi pertanyen compleixin els requisits d’estabilitat i creixement, sabent que han de fer l’esforç i els sacrificis necessaris per adaptar-se a les normes establertes i que els ajuts han de servir per tenir una economia sanejada i competitiva, no per viure permanentment per sobre les seves possibilitats.
Carles A. Gasòliba
tags: crisi, Grècia
Entrada a General | Sense comentaris »
Segona reunió, la primera va ser el dilluns 12 d’abril, en la mateixa setmana de la comissió parlamentària d’afers econòmics i monetaris (ECON). En la reunió tindrà lloc una audiència pública sobre la crisi fiscal a la Unió Europea, i en especial atenció, a les lliçons derivades del cas de Grècia.
tags: crisi, ECON, economia, Grècia
Entrada a Eventos | Sense comentaris »
En els darrers dies la crisi més profunda patida des de la Gran Depressió ha tingut els seus efectes en l’euro. Per primera vegada, s’ha posat en dubte la cohesió de la zona euro, amb la possibilitat que un dels estats membre de l’Eurozona, Grècia no pugui fer front al pagament del seu deute. En aquesta situació es podrien trobar més endavant Portugal i Espanya si no fossin capaços de controlar els seus dèficits i deute. L’encara comissari d’Afers Econòmics i Monetaris de la Unió, Joaquín Almunia, s’ha fet ressò d’aquest tema, negant aquesta possibilitat però esmentant a l’ensems Grècia i Espanya pel que fa a les seves dificultats per redreçar els seus comptes públics. El Banc Central Europeu ha deixat clar que asseguraria l’estabilitat de la zona euro al temps que la Comissió Europea imposava un pla de rigor pressupostari a Grècia amb mesures molt dures com la retallada dels sous als funcionaris, seguint l’exemple del que ja ha fet Irlanda, país que certament és posat com exemple del que cal fer per tornar al bon camí de les condicions que imposa als membre de l’Eurozona.
Aquesta situació porta a reflexionar sobre les condicions per pertànyer a la zona euro i els problemes actuals que en aquesta relació se li plategen al govern espanyol. Cal recordar que per pertànyer a l’euro s’han de complir una sèrie de condicions, d’aquestes són responsabilitat principal dels governs dels països membre que pertanyen a l’Eurozona: tenir un dèficit que no superi el 3 per cent ni que el seu deute superi el 60 per cent del PIB. Espanya fins al 2008 va ser un cas modèlic, amb un superàvit i un deute molt per sota del 60 per cent fixat, però en dos anys el seu dèficit s’acosta al 12 per cent i el deute depassa el 70. A més l’economia espanyola no es preveu que surti de la recessió fins al 2011, pel que no es recuperarà com ja ho estan fent les economies més importants de la Unió Europea.
Cada estat que pertany a l’Eurozona presenta un programa d’estabilitat i creixement per garantir que s’ajusta als paràmetres establerts a l’Eurozona. El govern espanyol s’ha compromès a tornar a les condicions del 3 i el 60 per cent esmentats el 2013. Les reserves apareixen per veure com s’ho farà. Si no hi ha creixement per enguany, encara pitjor, es preveu encara una petita recessió, si l’endeutament ja és excessiu i el dèficit també, si l’atur encara ha de pujar, és molt lògic que es pensi que l’única manera de resoldre-ho és amb una contracció molt radical de la despesa pública, incloent-hi la de les comunitats autònomes i els ajuntaments. A més cal posar les bases per aconseguir una economia més competitiva, un cop esgotat el model de creixement anterior basat en l’immobiliari, i activitats de poc valor afegit basades amb poca qualificació professionals i salaris baixos com el sector de serveis relacionats amb el turisme.
Les mesures a prendre obliguen a acceptar sacrificis evidents: restricció de la despesa pública; profundes modificacions laborals; millora dels incentius a la recerca i el desenvolupament i la innovació; modificació del sistema de pensions; sistema educatiu millor adaptat a la formació professional i, entorns més favorables a la creació d’empreses i de l’ocupació. Les mesures proposades no són noves, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu ja fa temps que insisteix en que són les que calen a l’economia espanyola, malgrat fa un temps hagués estat un millor moment per aplicar-les, ara el govern espanyol no pot ajornar-les més malgrat el cost que pugui tenir en alguns sectors la impopularitat en la seva –necessària i imprescindible -aplicació.
Carles A. Gasòliba
tags: crisi, Espanya, estabilitat, euro, Eurozona, Grècia
Entrada a General | Sense comentaris »
Darrera reunió de la comissió especial per a la crisi financera, econòmica i social els dies 12 i 13 de juliol de 2010 i fi del seu mandat.
tags: crisi
Entrada a Eventos | Sense comentaris »
Reunió de la comissió especial per a la crisi financera, econòmica i social el dia 23 de juny de 2010.
tags: crisi
Entrada a Eventos | Sense comentaris »
Reunió de la comissió especial per a la crisi financera, econòmica i social el dia 31 de maig de 2010.
tags: crisi
Entrada a Eventos | Sense comentaris »
Reunió de la comissió especial per a la crisi financera, econòmica i social el dia 10 de maig de de 2010.
tags: crisi
Entrada a Eventos | Sense comentaris »
Reunió de la comissió especial per a la crisi financera, econòmica i social el dia 29 d’abril de 2010.
tags: crisi
Entrada a Eventos | Sense comentaris »
