Reunió de la comissió especial per a la crisi financera, econòmica i social el dia 18 de març de 2010.
Reunió de la comissió especial per a la crisi financera, econòmica i social- 18 de març de 2010.
Reunió de la comissió especial per a la crisi financera, econòmica i social- 1 de març de 2010.
Reunió de la comissió especial per a la crisi financera, econòmica i social el dia 1 de març de 2010.
Reunió de la comissió especial per a la crisi financera, econòmica i social- 25 de febrer de 2010.
Reunió de la comissió especial per a la crisi financera, econòmica i social el dia 25 de febrer de 2010.
Reunió de la comissió especial per a la crisi financera, econòmica i social- 14 de gener
Reunió de la comissió especial per a la crisi financera, econòmica i social el dia 14 de gener.
Signes de recuperació econòmica
Després de la pausa estival apareixen signes clars de recuperació econòmica. En l’Eurozona destaquen els signes positius per l’economia alemanya i la francesa. Les darreres estimacions sobre les previsions de creixement en els països de l’Eurozona pel 2010 ja donen signes positius per a tots, amb l’excepció de Grècia i Espanya. A nivell internacional, les economies dels països emergents, i de forma especialment destacada la Xina i l’Índia, tornen a consolidar elevades taxes de creixement. De les economies més desenvolupades, la d’Estats Units i la del Japó també presenten signes positius pel 2010.
El marc en conjunt resulta molt millor i amb expectatives més positives que uns pocs mesos enrere. Amb tot, els analistes es resisteixen a donar la recessió per acabada, assenyalant que en els propers mesos l’atur continuarà pujant amb els efectes negatius sobre el consum i els ja feixucs dèficits públics. A més, caldrà veure si la confiança en els mercats es consolida traduint-se en més consum i inversió i tampoc estan eliminades les possible pressions causades per una nova alça en les matèries primes. Per altra banda, les reformes profundes empreses sobre la regulació del sector financer estan lluny de la seva aplicació i el resultat final tindrà efectes molt sensibles sobre les vies i canals de fiançament que resulten claus per assegurar la represa econòmica.
A l’inici d’aquesta tardor es celebraran les tradicionals reunions anuals del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial a Washington i també en aquest mes de setembre tindrà lloc una nova reunió del G20. És d’esperar que després d’aquestes puguem tenir una visió millor definida sobre les perspectives econòmiques i la sortida a la crisi. Amb tot, és clar que caldrà pensar en posar les bases per un nou creixement en què la creació d’ocupació serà l’objectiu prioritari, i que aquest s’haurà d’aconseguir evitant l’adopció de mesures proteccionistes, millorant les condicions per a la iniciativa empresarial, afavorint les condicions pel seu desenvolupament, procedint a reformes fiscals profundes que tornin a les economies a unes finances públiques equilibrades i sanejades com és el cas exigit per les economies de la zona euro, que hauran de cercar nous nivells de competitivitat basats, com s’establí en l’Agenda de Lisboa, en una societat del coneixement.
Certament, superar la situació actual no serà fàcil ja que no tenim la seguretat que els signes de recuperació que es donen a l’actualitat es puguin donar per consolidats. Una situació que resulta especialment difícil és la que presenta l’economia espanyola. Aquesta, presenta un nivell d’atur que dobla el de la mitjana de la zona euro, amb un dèficit exterior molt elevat, i unes finances públiques deteriorades en poc més d’un any, molt allunyades hores d’ara de les condicions establertes en els pactes d’estabilitat i creixement per a les economies que pertanyen a la zona euro. La represa econòmica de les principals economies europees i de la mundial certament ajudarà a l’espanyola a sortir de la crisi però no serà suficient, son necessàries mesures internes molt profundes per realitzar unes reformes estructurals que millorin les condicions i els nivells de competitivitat de l’economia espanyola, sent prioritàries la laboral i la fiscal, que exigeixen un grau de consens polític, social i econòmic dissortadament inexistent hores d’ara i que urgeix que es trobi per sortir de la crisi.
Carles A. Gasòliba
President
