Blog Axis

tags: futur

Entrada a Eventos | Sense comentaris »

El 10 de maig de 2010, Mario Monti, excomissari europeu de Competència i de Mercat Interior i actual president de l’Oficina de Consellers de Política Europea de la Comissió Europea, ha presentar al president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, la “Nova estratègia per al mercat únic”. Basant-se en aquest document, que serà analitzat en el Consell Europeu de juny de 2010, la Comissió Europea presentarà, al juliol de 2010, propostes concretes pel mercat únic. El document conté un plantejament  global i proactiu per rellançar el mercat únic europeu, que es realitzarà a través d’una sèrie de recomanacions classificades en tres grups d’iniciatives emblemàtiques:

1. Iniciatives destinades a reforçar el mercat únic.
2. Iniciatives destinades a generar consens cap a un mercat únic més fort.
3. Iniciatives destinades a garantir que el mercat únic més fort ofereixi resultats concrets.

1. Iniciatives destinades a reforçar el mercat únic.

Dins d’aquest grup d’iniciatives, Mario Monti proposa la creació d’un mercat únic per als ciutadans, els consumidors i les PIMES que tingui en compte el desenvolupament digital, el creixement verd i la creació d’infraestructures úniques. Cal continuar per desenvolupar les quatre llibertats de la Unió Europea: béns, capitals, serveis i persones (treballadors).

2. Iniciatives destinades a generar consens cap a un mercat únic més fort.

Els drets dels treballadors, la fiscalitat, els contractes públics, la competitivitat i la cohesió, la política industrial i la dimensió exterior del mercat únic són els principals temes que han de reforçar el mercat únic.

3. Iniciatives destinades a garantir que el mercat únic més fort ofereixi resultats concrets.

En aquest darrer grup d’iniciatives s’inclouen recomanacions de tipus més procedimental, com pot ser l’establiment de durades màximes dels procediments d’infracció o la preferència d’adoptar reglaments enlloc de directives.

Júlia Colomina

Jurista

tags: futur, mercat únic, Monti, UE

Entrada a General | Sense comentaris »

A principis de març de 2010, la Comissió Europea ha presentat un document que substitueix l’anterior Estratègia de Lisboa, ja que aquesta finalitzava al 2010. Ens referim a l’“Estratègia Europa 2020: una estratègia per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador”. En ell, la Comissió identifica tres prioritats, estretament relacionades entre elles, que la UE haurà de seguir per poder sortir enfortida de la crisi i definir el seu propi futur d’aquí al 2020. Aquestes tres prioritats són: 1) el creixement intel·ligent, que es realitzarà a través del coneixement i la innovació; 2) el creixement sostenible, que es farà amb l’ús més eficaç de recursos, que sigui més verd i competitiu, i 3) el creixement integrador, que buscarà fomentar una economia amb uns alts nivells d’ocupació i que tingui en compte la cohesió social i territorial.

Per poder determinar fins a quin punt són realitzades aquestes prioritats, la Comissió ha previst uns objectius fàcilment mesurables:

-          augmentar de l’actual 69% fins al 75% la població d’entre 20 i 64 anys que estigui ocupada, fent especial atenció a una major participació de les dones i els treballadors més joves i una major integració dels immigrants en la població activa;

-          continuar amb l’objectiu de destinar el 3% del PIB de la UE en R+D però posant més l’accent en la inversió pública i privada i en la inversió tecnològica;

-          realitzar l’objectiu 20-20-20 en matèria de clima i energia (reduir les emissions de CO2 en un 20%, incrementar l’ús de les energies renovables en el consum final d’energia fins al 20% i, augmentar el rendiment energètic en un 20%;

-          disminuir l’abandonament escolar, passant de l’actual 15% a menys del 10%, i incrementar del 31% al 40% el percentatge de població d’entre 30 i 34 anys amb estudis superiors complets;

-          reduir en un 25%, que equivaldria a 20 milions de persones, la població que viu per sota dels llindars de pobresa.

La Comissió Europea ha previst set grans “Iniciatives emblemàtiques” (flagship, en anglès), on s’inclouen les actuacions a nivell de la UE i a nivell dels estats membres que caldran dur a terme per acomplir amb aquests objectius. Aquestes iniciatives, que veiem que fan referència a un o més dels objectius fixats per la Comissió, són: “Unió per a la innovació”, “Joventut en moviment”, “Una agenda digital per Europa”, “Una Europa que utilitzi eficaçment els recursos”, “Una política industrial per a l’era de la mundialització”, “Agenda de noves qualificacions i ocupació” i “Plataforma europea contra la pobresa”.

Prenent com a base aquests objectius, els estats membres, en diàleg amb la Comissió Europea, definiran els seus objectius nacionals i presentaran els seus programes nacionals de reforma, on s’inclouen les mesures que cada estat membre realitzarà per complir amb els objectius.

La nova Estratègia Europea 2020 ja ha estat presentada als caps d’estat i de govern dels Vint-i-set, ja que va centrar gran part de l’atenció del Consell Europeu de primavera. Serà en la propera reunió del Consell Europeu, prevista pel 17 i 18 de juny de 2010, quan s’adoptarà formalment la nova Estratègia de la UE.

Júlia Colomina Hernando

Jurista

tags: 2020, Estratègia UE, futur, Lisboa

Entrada a General | Sense comentaris »

El Grup Català de Reflexió sobre el Futur de la UE ha presentat el seu document final on es recullen 40 propostes que han de contribuir a l’avançament del procés d’integració europea. Aquestes són les propostes formulades:

1. Es proposa harmonitzar les normes d’elecció del Parlament i establir un sistema electoral únic per a tota la UE amb llistes de dimensió europea.
2. Es proposa reforçar el paper dels partits polítics europeus. La creació de partits polítics genuïnamenteuropeus i l’establiment de llistes europees, aproparia els ciutadans a les institucions i facilitaria la participació a les eleccions europees.
3. Es proposa que la UE assumeixi el rol de prestadora de serveis a escala europea en determinats àmbits. Es podria recórrer a prestacions específiques, tradicionalment en mans d’altres administracions, però susceptibles d’assolir una dimensió europea, com els fons de pensions. Per consolidar l’Europa dels ciutadans, és necessari consolidar els drets bàsics i de la cohesió social i fer palesos els avantatges i els drets específics dels ciutadans dins l’espai europeu. Prendre’n consciència reforça el sentiment de pertinença.
4. Cal definir un model europeu. La nova estratègia hauria de transcendir les lògiques estatals i:mantenir els trets fonamentals del model econòmic i social europeu, sobretot el concepte d’economia social de mercat establert pel Tractat de Lisboa;posar en valor i potenciar que la UE sigui un model d’economia sostenible respectuós amb el medi ambient, que pot impulsar polítiques econòmiques que, des de la lluita contra el canvi climàtic, poden assolir millores en la productivitat per a una millor utilització dels recursos;incorporar les exigències de la reconversió energètica, tant pel que fa a l’eficiència com a les fonts alternatives als combustibles actuals, amb l’objectiu de reduir les emissions de CO2;mantenir el coneixement com a base de creixement econòmic, tot subratllant altres factors clau com la innovació, la recerca i l’economia digital.
5. L’economia del coneixement s’ha de fer extensiva a tota la població europea seguint criteris de cohesió, equitat i inclusió social. En aquest sentit, cal promoure mesures d’adaptació i formació específiques per als col·lectius en risc d’exclusió i, en particular, a la població de més edat, que té un pes demogràfic cada vegada més gran.
6. En el context de sortida de la crisi i de reforçament de la competitivitat global de la UE, cal millorar l’eficiència en la política d’infraestructures europees. Això inclouria prioritzar el corredor de la Mediterrània, estratègic per a Catalunya.
7. Es proposa impulsar polítiques comunes en els camps fiscal, laboral i pressupostari per tenir règims fiscals harmonitzats, una ordenació comuna del mercat de treball i de les infraestructures de la Unió.
8. Es proposa augmentar el pressupost comunitari fins a un 2% del PIB total de la UE. Aquest increment de fons gestionats per la Unió es finançaria amb una major aportació al pressupost de la UE per part dels estats membres, augmentant el percentatge sobre la base de l’IVA, que podria passar de l’actual 1% a l’1,2%.
9. Es proposa destinar prioritàriament aquest increment pressupostari a tres polítiques comunitàries: 1. la recerca en àmbits estratègics com la recerca bàsica, la recerca en energies renovables i el transport no contaminant; 2. Les accions en política exterior, de seguretat i de defensa europees, com les operacions conjuntes de manteniment de la pau; 3. infraestructures paneuropees de transport, de telecomunicacions, d’energia i de medi ambient.
10. Es proposa que magnituds com el dèficit i el deute públic es concebin i mesurin a escala europea.
11. Es podria gestar un futur Tresor Europeu. Amb aquesta finalitat, el Banc Central Europeu hauria de poder emetre bons europeus, sense que el deute superi el 5% del PIB.
12. Proposem que la UE participi amb una sola veu en instàncies com el G8 i el G20. Aquesta participació unitària per part de la UE hauria de comportar la redimensió d’aquests fòrums per garantir la representativitat qualificada de tots els interlocutors.En les institucions financeres internacionals, com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, també proposem una participació unitària de la UE.
13. Proposem que l’alt representant per a la política exterior participi en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides. El grau d’acord europeu implícit en l’eventual presentació d’una proposta en aquest sentit ja seria un pas altament simbòlic.
14. La UE també ha de parlar amb una sola veu i definir un perfil propi en la seva interlocució amb la resta del món. Aquesta qüestió és especialment rellevant en elrellançament de les relacions transatlàntiques.
15. Cal consolidar la representació externa de la UE mitjançant les seves delegacions exteriors i articular un Servei Europeu d’Acció Exterior que eviti duplicitats i compti amb la col·laboració de les diplomàcies estatals.
16. S’ha de potenciar el paper de la UE en aquells àmbits en els quals la seva actuació és un referent: la cooperació al desenvolupament, la política mediambiental i la lluita contra el canvi climàtic. Tots aquests elements formen també part de la política exterior europea, però s’han d’integrar i coordinar.
17. Cal definir de forma estratègica la relació de la UE amb Amèrica Llatina. Es tracta d’una de les zones tradicionalment d’interès per a la UE, clau en l’àmbit econòmic i també per a reforçar la seva projecció internacional, en un moment en el qual la importància creixent del Pacífic i d’Àsia pot disputar el paper de referent que fins ara havia exercit la UE.
18. Cal enfortir la política de defensa i, si hi ha països disposats a avançar en aquest sentit, proposem que es recorri al mecanisme de les cooperacions reforçades.  Per tal que no es divideixi l’acció exterior europea, caldrà vetllar perquè no s’estableixin zones d’influència per part dels estats o grups d’estats membres en les quals es defensin interessos nacionals o regionals, i vetllar perquè es mantingui el principi de parlar amb una sola veu.
19. Cal comptar amb un exèrcit europeu que no sigui concebut com la prolongació dels exèrcits estatals i que se centri en la gestió de les crisis i en el manteniment de la pau.
20. La UE ha de fer una aposta forta per la integració dels Balcans. La pacificació dels Balcans és vital per a la UE, per la qual cosa la UE ha de liderar les iniciatives que cerquin la pau a la regió. Es tracta, a més, d’una regió clau en la història europea.
21. Quan compleixi tots els requisits establerts per als estats membres de forma suficient i satisfactòria, Turquia podrà integrar-se a la UE.
22. Proposem consolidar una política de veïnatge basada en l’establiment d’acords comercials i polítics d’ampli abast que contribueixin al progrés econòmic i a la estabilitat política dels països de l’entorn geogràfic de la UE. Des de les darreres ampliacions, la UE compta amb nous veïns amb els quals cal definir un marc estable i estructurat de relacions. La UE no ha de tancar-se a la resta d’Europa, però ha d’oferir alternatives a l’ampliació a aquells estats que no compleixin els requisits per a l’adhesió i a aquells que, malgrat formar part de la família europea, no vulguin formar part de la Unió.
23. La UE ha d’enfortir les relacions polítiques i econòmiques amb Rússia. En aquest sentit, es proposa integrar progressivament a Rússia en el mercat europeu per aprofitar la complementarietat econòmica.
24. La UE ha d’aspirar a ser una força amb capacitat transformadora real a la zona Mediterrània, no només un referent de prestigi. S’hi ha d’implicar més decididament i consolidar el seu paper com a agent internacional principal a la regió, participant activament en la cerca de la pau, el progrés econòmic i l’estabilitat, vitals per a la pròpia estabilitat i seguretat europees.
25. A la Mediterrània, la UE té l’oportunitat de mostrar que l’ampliació no és l’única via per crear pau i prosperitat. El procés mediterrani ha d’incorporar tots els avantatges de la política de veïnatge de la UE i ser l’únic referent per als països mediterranis.
26. És necessari que a la Unió per la Mediterrània (UpM) es combini una vessant centrada en projectes amb una altra de diàleg polític orientada a la reforma democràtica i a l’assoliment de la pau.
27. A més d’institucionalitzar la vessant política del procés, cal que la UE arribi a estatuts avançats amb cadascun dels socis del sud, com ja s’ha fet amb el Marroc, tot tenint en compte graus diversos de cooperació entre la Unió i els estats que ho desitgin.
28. Catalunya, a l’avantguarda del diàleg i la cooperació euromediterrània, ha de tenir, amb l’establiment de la UpM, la voluntat d’aprofundir en l’impuls de la dimensió regional i local de la política euromediterrània.
29. Cal disposar d’una política energètica comuna, essencial per respondre amb ambició als nostres objectius en matèria de relacions exteriors, tant pel que fa a les relacions amb Rússia, com a la consolidació del protagonisme al qual aspira la UE en la lluita contra el canvi climàtic.
30. En aquest sentit, cal concretar, abans de 2020, la construcció d’un mercat energètic únic, diversificar els subministraments mitjançant una xarxa de gasoductes completa, millorar les interconnexions, incrementar l’ús d’energies renovables i l’eficiència energètica i elaborar un pla comercial d’emissions.
31. Es proposa integrar les regions amb poder legislatiu tant en la fase ascendent com descendent del procés de presa de decisions de la UE d’acord amb les seves responsabilitats i la seva posició en l’ordenament constitucional respectiu.
32. Es proposa aprofundir el sistema de governança multinivell a l’hora de formular i implementar les polítiques de la Unió, tot donant continuïtat i desenvolupant els mecanismes previstos pel Tractat de Lisboa i les institucions de la UE, en especial pel Comitè de les Regions, en la seva estratègia d’enfortiment de l’acció coordinada i la coresponsabilitat dels diferents nivells de govern.
33. Es proposa concentrar i especialitzar l’acció comunitària en aquells àmbits d’actuació que constitueixen la finalitat de la Unió, en particular, la promoció de la pau,els seus valors i el benestar dels seus pobles, mitjançant: l’assentament d’un espai polític que integri els ciutadans i garanteixi els seus drets; el funcionament de la Unió Econòmica i Monetària; l’articulació d’una política exterior i de seguretat.És en aquests àmbits on Europa es desenvolupa millor i aporta un valor afegit més alt i on escau aplicar el principi de subsidiarietat en sentit ascendent. A més, també es produiria un efecte demostratiu que permetria visualitzar millor l’avantatge de l’acció comunitària en aquests camps.
34. Es proposa reduir el nombre de carteres a la Comissió Europea per minimitzar la tendència cap a la intergovernamentalitat i ajustar el nombre de comissaris als àmbits d’actuació prioritaris per a la UE, no al nombre d’estats membres.
35. Es proposa generalitzar la utilització del mecanisme de les cooperacions reforçades en cas de paràlisi i, en un segon estadi, eliminar gradualment el requisit d’unanimitat en la presa de decisions en tots els àmbits.
36. Cal un nou currículum formatiu europeu que garanteixi una formació estretament associada als desenvolupaments tècnics de la nova economia, que integri noves habilitats personals i socials en els currículums tradicionals, sense desatendre l’aprenentatge sobre la gestió de les emocions i dels valors i consolidar els fonaments ètics i els valors de les properes generacions.
37. És necessari crear un esquema d’educació permanent compatible i integrat amb el temps de treball. Les institucions europees promouen la formació continuada dels treballadors, essencial per a la competitivitat així com per a l’adaptació al mercat del treball de les persones immigrades i d’una població demogràficament envellida. Però l’aposta per l’educació permanent només serà sòlida i efectiva amb la implicació decidida dels governs nacionals, regionals i locals i els agents socials.
38. Es proposa que arreu d’Europa s’imparteixi una assignatura en els estudis de secundària sobre història, cultura i geografia comunes. L’objectiu és que el projecte educatiu europeu doni a conèixer el passat històric comú i les arrels compartides que tenim com a ciutadans europeus i les perspectives que atorga un futur compartit i es fomenti, des de la infància, el sentiment de pertinença a la UE. Caldria definir un temari comú, que inclogui també la història del procés de construcció europea i les seves institucions.
39. Es proposa planificar i dur a terme campanyes i accions de comunicació centrades en els valors clau de la Carta dels Drets Fonamentals que identifiquen i distingeixen la UE, amb la finalitat de consolidar el sentiment d’identitat i pertinença europea.
40. Es proposa afavorir l’establiment de mitjans de comunicació de dimensió europea per dur a terme una tasca informativa i generadora d’opinió sobre les qüestions prioritàries de l’agenda europea. L’existència d’una opinió pública europea que es posicioni és fonamental per contrarestar la desafecció dels ciutadans europeus vers la UE i consolidar una veritable ciutadania.

VERSIÓN EN CASTELLANO

El Grupo Catalán de Reflexión sobre el Futuro de la UE ha presentado su documento final donde se recogen 40 propuestas que han de contribuir al avance en el proceso de integración europea. Estas son las propuestas presentadas:

1. Se propone armonizar las normas de elección del Parlamento y establecer un sistema electoral único para toda la UE con listas de dimensión europea.
2. Se propone reforzar el papel de los partidos políticos europeos. La creación de partidos políticos genuinamente europeos y el establecimiento de listas europeas acercaría a los ciudadanos a las instituciones y facilitaría la participación en las elecciones europeas.
3. Se propone que la UE asuma el rol de prestadora de servicios a nivel europeo en determinados ámbitos. Se podría recurrir a prestaciones específicas, tradicionalmente en manos de otras administraciones, pero con posibilidad de alcanzar una dimensión europea, como los fondos de pensiones. Para consolidar la Europa de los ciudadanos es necesario consolidar los derechos básicos y de cohesión social y hacer patentes las ventajas y los derechos específicos de los ciudadanos en el espacio europeo. La concienciación refuerza el sentimiento de pertenencia.
4. Debe definirse un modelo europeo. La nueva estrategia debería trascender las lógicas estatales y: mantener los rasgos fundamentales del modelo socioeconómico europeo, sobre todo el concepto de economía social de mercado que establece el Tratado de Lisboa; valorizar y potenciar el concepto de la UE como modelo de economía sostenible respetuoso con el medio ambiente, que puede impulsar políticas económicas que, desde la lucha contra el cambio climático, consigan mejorar la productividad para optimizar el uso de los recursos; incorporar las exigencias de la reconversión energética, tanto en lo relativo a la eficiencia como a las fuentes alternativas a los combustibles actuales, con el objetivo de reducir las emisiones de CO2 y, preservar el conocimiento como la base del crecimiento económico, haciendo hincapié en otros factores clave como la innovación, la investigación y la economía digital.
5. La economía del conocimiento debe hacerse extensiva a toda la población europea siguiendo criterios de cohesión, equidad e inclusión social. En este sentido, deben promoverse medidas de adaptación y formación específicas para los colectivos en riesgo de exclusión y, en particular, para la población de edad más avanzada, cuyo peso demográfico es cada vez mayor.
6. En el contexto de salida de la crisis y de refuerzo de la competitividad global de la UE, sería necesario mejorar la eficiencia en la política de infraestructuras europeas. Esto incluiría priorizar el corredor mediterráneo, estratégico para Cataluña.
7. Se propone impulsar políticas comunes en los campos fiscal, laboral y presupuestario para contar con regímenes fiscales armonizados, una ordenación común del mercado de trabajo y de las infraestructuras de la Unión.
8. Se propone aumentar el presupuesto comunitario hasta el 2% del PIB total de la UE. Este incremento de fondos gestionados por la Unión se financiaría con una mayor aportación al presupuesto de la UE por parte de los Estados miembros, esto es, aumentando el porcentaje sobre la base del IVA, que pasaría del 1% actual al 1,2%.
9. Se propone destinar de forma prioritaria este incremento presupuestario a tres políticas comunitarias: 1. la investigación en ámbitos estratégicos, como la investigación básica, la investigación en energías renovables y el transporte no contaminante; 2. las acciones en política exterior, de seguridad y defensa europeas, como las operaciones conjuntas de mantenimiento de la paz; 3. infraestructuras paneuropeas de transporte, telecomunicaciones, energía y medio ambiente.
10. Se propone que magnitudes como el déficit y la deuda pública se conciban y se midan a escala europea.
11. Se podría gestar un futuro Tesoro Europeo. Con esta finalidad, el Banco Central Europeo debería poder emitir bonos europeos sin que la deuda supere el 5% del PIB.
12. Proponemos que la UE participe con una sola voz en instancias como el G-8 y el G-20. Esta participación unitaria de toda la UE supondría redimensionar dichos foros para garantizar la representatividad cualificada de todos los interlocutores. También proponemos la participación unitaria de la UE en las instituciones financieras internacionales, como el Fondo Monetario Internacional y el Banco Mundial.
13. Proponemos que el Alto Representante para la política exterior participe en el Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas. El grado de acuerdo europeo implícito en la eventual presentación de una propuesta en este sentido ya sería un paso altamente simbólico.
14. La UE también debe hablar con una sola voz y definir un perfil propio en su interlocución con el resto del mundo. Esta cuestión resulta especialmente relevante en el relanzamiento de las relaciones transatlánticas.
15. Hay que consolidar la representación externa de la UE mediante sus delegaciones exteriores y articular un Servicio Europeo de Acción Exterior que evite duplicidades y cuente con la colaboración de las diplomacias estatales.
16. Debe potenciarse el papel de la UE en los ámbitos cuya actuación constituya un referente: la cooperación al desarrollo, la política medioambiental y la lucha contra el cambio climático. Todos estos elementos también forman parte de la política exterior europea, pero tienen que integrarse y coordinarse.
17. Es necesario definir de forma estratégica la relación de la UE con América Latina. Se trata de una de las zonas tradicionalmente de interés para la UE, clave en el ámbito económico y también para reforzar su proyección internacional, en un momento en el cual la importancia creciente del Pacífico y de Asia puede disputar el papel de referente que hasta la fecha había ejercido la UE.
18. Hay que reforzar la política de defensa y, si hay países dispuestos a avanzar en este sentido, proponemos recurrir al mecanismo de las cooperaciones reforzadas. A fin de que la acción exterior europea no se divida, se deberá velar para que no se establezcan zonas de influencia por parte de los Estados o grupos de Estados miembros, en las que se defiendan intereses nacionales o regionales y también para que se mantenga el principio de hablar con una sola voz.
19. Se contará con un ejército europeo que no se conciba como la prolongación de los ejércitos estatales y que se centre en la gestión de las crisis y en el mantenimiento de la paz.
20. La UE debe apostar con fuerza por la integración de los Balcanes. La pacificación de los Balcanes es vital para la UE, por lo que deberá liderar las iniciativas que busquen la paz en esa región. Se trata, además, de una región clave en la historia europea.
21. Cuando cumpla todos los requisitos establecidos para los Estados miembros de forma suficiente y satisfactoria, Turquía podrá integrarse en la UE.
22. Proponemos consolidar una política de vecindad basada en el establecimiento de acuerdos comerciales y políticos de amplio alcance que contribuyan al progreso económico y a la estabilidad política de los países del entorno geográfico de la UE. Desde las últimas ampliaciones, la UE cuenta con nuevos vecinos con los que hay que definir un marco estable y estructurado de relaciones. La UE no debe cerrarse al resto de Europa, pero tiene que ofrecer alternativas a la ampliación a aquellos estados que no cumplan los requisitos para la adhesión y a aquellos que, aunque forman parte de la familia europea, no quieran formar parte de la Unión.
23. La UE debe reforzar las relaciones políticas y económicas con Rusia. En este sentido, se propone incorporar progresivamente a Rusia en el mercado europeo para aprovechar la complementariedad económica.
24. La UE debe aspirar a ser una fuerza con capacidad transformadora real en la zona mediterránea, no sólo a ser un referente de prestigio. Debe implicarse más decididamente y consolidar su papel como agente internacional principal en la región. Asimismo, debe participar activamente en la búsqueda de la paz, el progreso económico y la estabilidad, vitales para la propia estabilidad y seguridad europeas.
25. En el Mediterráneo, la UE tiene la oportunidad de demostrar que la ampliación no es la única vía para generar paz y prosperidad. El proceso mediterráneo debe incorporar todas las ventajas de la política de vecindad de la UE y ser el único referente para los países mediterráneos.
26. Es necesario que en la Unión por el Mediterráneo (UpM) se combine una vertiente centrada en proyectos con otra de diálogo político orientada a la reforma democrática y a la consecución de la paz.
27. Además de institucionalizar la vertiente política del proceso, la UE debe acordar estatutos avanzados con cada uno de los socios del sur, como ya se hizo con Marruecos, y contemplar varios grados de cooperación entre la Unión y los Estados que lo deseen.
28. Cataluña, a la vanguardia del diálogo y la cooperación euromediterránea, debe tener la oportunidad, con la implantación de la UpM, de profundizar en el impulso de la dimensión regional y local de la política euromediterránea.
29. Se necesita una política energética común, esencial para responder con ambición a nuestros objetivos en materia de relaciones exteriores, tanto en lo referente a las relaciones con Rusia como a la consolidación del protagonismo al que aspira la UE en la lucha contra el cambio climático.
30. En esta sentido, debe concretarse antes de 2020 la construcción de un mercado energético único, diversificar los suministros mediante una red completa de gasoductos, mejorar las interconexiones, incrementar el uso de energías renovables y la eficiencia energética y elaborar un plan comercial de emisiones.
31. Se propone integrar las regiones con poder legislativo tanto en la fase ascendente como descendiente del proceso de toma de decisiones de la UE, en función de sus responsabilidades y su posición en el ordenamiento constitucional respectivo.
32. Se propone profundizar el sistema de gobernanza multinivel a la hora de formular e implementar las políticas de la Unión, dando continuidad y desarrollando los mecanismos que prevén el Tratado de Lisboa y las instituciones de la UE, en especial los del Comité de las Regiones, en su estrategia de fortalecimiento de la acción coordinada y la corresponsabilidad de los diferentes niveles de gobierno.
33. Se propone concentrar y especializar la acción comunitaria en aquellos ámbitos de actuación que constituyen la finalidad de la Unión, en particular, la promoción de la paz, sus valores y el bienestar de sus pueblos mediante: el establecimiento de un espacio político que integre a los ciudadanos y garantice sus derechos; el funcionamiento de la Unión Económica y Monetaria; y la articulación de una política exterior y de seguridad. Estos son los ámbitos en los que Europa se desarrolla mejor, aporta un mayor valor añadido y en los que es pertinente aplicar el principio de subsidiariedad en sentido ascendente. Además, también se produciría un efecto demostrativo que permitiría visualizar mejor la ventaja de la acción comunitaria en estos campos.
34. Se propone reducir el número de carteras en la Comisión Europea para minimizar la tendencia hacia la intergubernamentalidad y adaptar el número de comisarios a los ámbitos de actuación prioritarios para la UE, no al número de Estados miembros.
35. Se propone generalizar el uso del mecanismo de las cooperaciones reforzadas en caso de parálisis y, en una segunda fase, eliminar gradualmente el requisito de unanimidad en la toma de decisiones en todos los ámbitos.
36. Se debe contar con un nuevo currículum formativo europeo que garantice una formación vinculada estrechamente a los desarrollos técnicos de la nueva economía, que integre nuevas habilidades personales y sociales en los currículums tradicionales, sin olvidar el aprendizaje sobre la gestión de las emociones y los valores, y que consolide los fundamentos éticos y los valores de las generaciones venideras.
37. Es necesario crear un esquema de educación permanente compatible e integrado con el tiempo de trabajo. Las instituciones europeas promueven la formación continuada de los trabajadores, esencial para la competitividad y para la adaptación al mercado de los inmigrantes y de una población demográficamente envejecida. Pero la apuesta por la educación permanente sólo será sólida y efectiva si se cuenta con la implicación decidida de los gobiernos nacionales, regionales y locales y los agentes sociales.
38. Se propone impartir en los institutos de secundaria de toda Europa una asignatura sobre historia, cultura y geografía comunes. El objetivo es que el proyecto educativo europeo dé a conocer el pasado histórico común y las raíces compartidas que tenemos como ciudadanos europeos, así como las perspectivas que brinda un futuro compartido, y se fomente, desde la infancia, el sentimiento de pertenencia a la UE. Habría que definir un temario común, que incluyera también la historia del proceso de construcción europea y sus instituciones.
39. Se propone planificar y llevar a cabo campañas y acciones de comunicación centradas en los valores clave de la Carta de Derechos Fundamentales que identifican y distinguen a la UE, con la finalidad de consolidar el sentimiento de identidad y pertenencia europea.
40. Se propone establecer unos medios de comunicación de dimensión europea para llevar a cabo una tarea informativa y generadora de opinión sobre las cuestiones prioritarias de la agenda europea. La existencia de una opinión pública europea que se posicione es fundamental para contrarrestar la desafección de los ciudadanos europeos por la UE y para consolidar una auténtica ciudadanía.

tags: Amèrica Llatina, Balcans, canvi climàtic, eleccions, energia, exèrcit, futur, G20, G8, Mediterrània, Parlament Europeu, política exterior, Rússia, Unió Europea

Entrada a General | Sense comentaris »

Els vint-i-set estats membres ja han nomenat unànimement els càrrecs que, segons el primer ministre suec i representant de l’actual Presidència sueca, Fredrik Reinfeldt, conformen el « nou equip de lideratge de la UE”. El desginació d’aquests càrrecs, previst en el Tractat de Lisboa que entrarà en vigor l’1 de desembre de 2009, són un reflex de l’equilibri entre la dualitat conservador-socialista, país petit-país gran, home-dona que tant ha marcat les discussions amb la presentació d’un gran nombre de candidatures. Finalment, el consens s’ha produït el 19 de novembre de 2009,  quan els líders dels vint-i-set estats membres han acordar el nomenament dels President del Consell Europeu i de l’alt representant de la Política Exterior i de Seguretat.

El conservador belga Herman Van Rompuy, fins ara primer ministre de Bèlgica, ha estat escollit com el primer President del Consell Europeu. Tot i que es tracta d’un polític poc conegut fora de Bèlgica, on va ocupar el lloc de primer ministre al desembre de 2008,  per a la seva elecció s’ha valorat el seu paper d’integrador i de conciliador, com ho ha demostrat en el conflicte entre valons i flamencs. Un altre punt a favor de Van Rompuy, de 62 anys, és el seu multilingüisme, ja que a més a més del flamenc com a llengua pròpia parla francès, anglès i alemany.

El nou President del Consell Europeu, que ocuparà el càrrec durant dos anys i mig, que podrien prorrogar-se fins als cinc anys, són: presidir les reunions del Consell Europeu; assegurar la preparació i continuïtat del treball del Consell Europeu amb cooperació del President de la Comissió; facilitar la cohesió i consensus dins del Consell Europeu; informar al Parlament Europeu després de cada reunió del Consell Europeu i assegurar la representació externa de la UE, sens perjudici de les tasques de la nova alt representant d’afers estrangers de la Unió.

La britànica Catherine Asthon, que actualment ja forma part de la Comissió Europea amb la cartera de comerç, ocuparà properament el càrrec d’alt representant de la Política Exterior i Seguretat, lloc que fins ara requeia en mans de Javier Solana. A l’igual que Van Rompuy Asthon, de 53 anys, és una política poc coneguda però que en poc temps ha passat de ser la líder del partit laborista a la Cambra dels Lords a formar part de la Comissió Europea, quan l’anterior comissari Mandelson va decidir al 2008 deixa aquest càrrec per passar a ser el secretari de comerç al Regne Unit, i ara a ocupar el màxim càrrec en les relacions exteriors dins de la Unió Europea. Gordon Brown, que fins a últim moment ha defensat la candidatura de Tony Blair com a President del Consell Europeu, va acceptar que la designació d’Ashton es fes en nom  de “l’interés nacional” britànic.

La nova figura que representa Catherine Asthon fusiona dos càrrecs: l’alt representant de la Política Exterior i de Seguretat Comuna i el de comissària de relacions exteriors, que fins ara tenien Javier Solana i Benita Ferrero-Wäldner, respectivament. Segons el Tractat que estableix el seu nou càrrec, les funcions assignades a l’alt representant de la política exterior, que també serà vicepresidenta de la Comissió Europea, són: presidir el Consell d’Afers Exteriors; dirigir i representar el recentment creat Servei d’Acció Exterior Europeu i les delegacions de la Unió Europea en tercers països i expressar l’opinió de la UE en les organitzacions internacionals i conferències internacionals, i conduir la política de la Unió en matèria de política exterior i de seguretat comuna, amb les seves propostes i assegurar l’aplicació de les decisions que es prenguin en aquest camp.

Herman Van Rompuy ocuparà el seu nou lloc l’1 de gener de 2010 mentre que Catherine Ashton,  juntament amb el President de la Comissió Europea Jose Manual Barroso i la resta de comissaris, hauran de ser confirmats per votació en el Parlament Europeu.

En el mateix acte del 19 de novembre de 2009 es va designar al francès Pierre de Boissieu, actual secretari general adjunt del Consell de la Unió Europea al costat de Javier Solana com a nou secretari-general del Consell Europeu, càrrec també previst en el Tractat de Lisboa.

Altres estats importants en la Unió Europea com pot ser França o Alemanya no van decidir no presentar candidat per motius estratègics:  assegurar-se una cartera important en la propera Comissió, en el cas de França, ocupar la Presidència del Banc Central Europeu, que ha de ser renovada al 2011, en el cas d’Alemanya.

Júlia Colomina

Jurista

tags: alt representant de la política exterior i de seguretat, Catherine Ashton, futur, President del Consell Europeu, Tractat de Lisboa, Van Rompuy

Entrada a General | Sense comentaris »