A principis de març de 2010, la Comissió Europea ha presentat un document que substitueix l’anterior Estratègia de Lisboa, ja que aquesta finalitzava al 2010. Ens referim a l’“Estratègia Europa 2020: una estratègia per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador”. En ell, la Comissió identifica tres prioritats, estretament relacionades entre elles, que la UE haurà de seguir per poder sortir enfortida de la crisi i definir el seu propi futur d’aquí al 2020. Aquestes tres prioritats són: 1) el creixement intel·ligent, que es realitzarà a través del coneixement i la innovació; 2) el creixement sostenible, que es farà amb l’ús més eficaç de recursos, que sigui més verd i competitiu, i 3) el creixement integrador, que buscarà fomentar una economia amb uns alts nivells d’ocupació i que tingui en compte la cohesió social i territorial.
Per poder determinar fins a quin punt són realitzades aquestes prioritats, la Comissió ha previst uns objectius fàcilment mesurables:
- augmentar de l’actual 69% fins al 75% la població d’entre 20 i 64 anys que estigui ocupada, fent especial atenció a una major participació de les dones i els treballadors més joves i una major integració dels immigrants en la població activa;
- continuar amb l’objectiu de destinar el 3% del PIB de la UE en R+D però posant més l’accent en la inversió pública i privada i en la inversió tecnològica;
- realitzar l’objectiu 20-20-20 en matèria de clima i energia (reduir les emissions de CO2 en un 20%, incrementar l’ús de les energies renovables en el consum final d’energia fins al 20% i, augmentar el rendiment energètic en un 20%;
- disminuir l’abandonament escolar, passant de l’actual 15% a menys del 10%, i incrementar del 31% al 40% el percentatge de població d’entre 30 i 34 anys amb estudis superiors complets;
- reduir en un 25%, que equivaldria a 20 milions de persones, la població que viu per sota dels llindars de pobresa.
La Comissió Europea ha previst set grans “Iniciatives emblemàtiques” (flagship, en anglès), on s’inclouen les actuacions a nivell de la UE i a nivell dels estats membres que caldran dur a terme per acomplir amb aquests objectius. Aquestes iniciatives, que veiem que fan referència a un o més dels objectius fixats per la Comissió, són: “Unió per a la innovació”, “Joventut en moviment”, “Una agenda digital per Europa”, “Una Europa que utilitzi eficaçment els recursos”, “Una política industrial per a l’era de la mundialització”, “Agenda de noves qualificacions i ocupació” i “Plataforma europea contra la pobresa”.
Prenent com a base aquests objectius, els estats membres, en diàleg amb la Comissió Europea, definiran els seus objectius nacionals i presentaran els seus programes nacionals de reforma, on s’inclouen les mesures que cada estat membre realitzarà per complir amb els objectius.
La nova Estratègia Europea 2020 ja ha estat presentada als caps d’estat i de govern dels Vint-i-set, ja que va centrar gran part de l’atenció del Consell Europeu de primavera. Serà en la propera reunió del Consell Europeu, prevista pel 17 i 18 de juny de 2010, quan s’adoptarà formalment la nova Estratègia de la UE.
Júlia Colomina Hernando
Jurista
tags: 2020, Estratègia UE, futur, Lisboa
Entrada a General | Sense comentaris »
La Unión Europea se ha fortalecido institucional y políticamente con la entrada en vigor del Tratado de Lisboa. Con este da un gran paso adelante. Tenemos una Unión más grande y más fuerte. Hace pocos días conmemorábamos la caída del Muro de Berlín y la gran victoria de la libertad y la democracia en Europa que ha llevado a la Gran Ampliación, a la Europa del euro, y a la profundización política e institucional. La Unión Europea es una historia de éxito que ha asegurado el periodo más largo en Europa de libertad, estabilidad, democracia y progreso económico y social.
Seguramente en muchos años, décadas, no se volverá a plantear la necesidad de un nuevo Tratado, por lo que ahora lo que se ha de hacer es consolidar y explotar todas las posibilidades que este ofrece. Recordemos que después de los Tratados de Paris instituyendo la Comunidad Europea del Carbón y del Acero (1951) y los tratados de Roma de la Euratom y el Mercado Común Europea no se modificaron hasta el Acta Única Europea del 1986, un largo periodo sin modificaciones constitutivas, pero muy fructífero en el desarrollo de políticas y competencias comunitarias. Creo que ahora pasará lo mismo.
Ahora por lo tanto lo que hay que hacer es consolidar esta Europa que se ha dotado de una moneda única, se ha ampliado hasta ser una comunidad de más de quinientos millones de ciudadanos europeos y cuenta con más competencias, mas representatividad institucional, más reconocimientos a la identidad y los valores europeos para su ciudadanía, ofreciendo una mayor participación democrática en la toma de decisiones de la Unión.
En esta nueva etapa que se abre con la aplicación del Tratado de Lisboa hemos de progresar en lo económico para tener una dirección europea de su política económica, financiera y monetaria acorde con los desarrollos de nuestra moneda única, y en lo político para conseguir el grado de reconocimiento y capacidad de intervención en las instituciones y organismos internacionales en las que sin duda la contribución europea puede desempeñar un papel muy destacado en los grandes temas que afectan el futuro de la humanidad como el cambio climático, la estabilidad política internacional o el funcionamiento de los organismos económicos internacionales y las reformas de las instituciones y mercados financieros.
Con la aplicación del Tratado de Lisboa se inicia una nueva representatividad europea con el presidente del Consejo Europeo y la Alto Representante para Política Exterior y de Seguridad, la nueva Comisión iniciará su mandato en enero o febrero del 2010, el Parlamento Europeo constituido el pasado mes de julio está también en el inicio de su mandato, con las instituciones renovadas, es el momento de llevar a cabo las reformas previstas en el Tratado para explotar y profundizar en todas las capacidades y posibilidades que ahora se ofrecen para desarrollar nuevas competencias y políticas a escala europea y desempeñar la muy positiva contribución que la Unión puede ejercer para el bien de sus ciudadanos y también en la escena mundial.
Carles A. Gasòliba
Article publicat a Expansión, 26.11.2009.
tags: futuro, Lisboa, Tratado
Entrada a General | Sense comentaris »
Després de la pausa estival apareixen signes clars de recuperació econòmica. En l’Eurozona destaquen els signes positius per l’economia alemanya i la francesa. Les darreres estimacions sobre les previsions de creixement en els països de l’Eurozona pel 2010 ja donen signes positius per a tots, amb l’excepció de Grècia i Espanya. A nivell internacional, les economies dels països emergents, i de forma especialment destacada la Xina i l’Índia, tornen a consolidar elevades taxes de creixement. De les economies més desenvolupades, la d’Estats Units i la del Japó també presenten signes positius pel 2010.
El marc en conjunt resulta molt millor i amb expectatives més positives que uns pocs mesos enrere. Amb tot, els analistes es resisteixen a donar la recessió per acabada, assenyalant que en els propers mesos l’atur continuarà pujant amb els efectes negatius sobre el consum i els ja feixucs dèficits públics. A més, caldrà veure si la confiança en els mercats es consolida traduint-se en més consum i inversió i tampoc estan eliminades les possible pressions causades per una nova alça en les matèries primes. Per altra banda, les reformes profundes empreses sobre la regulació del sector financer estan lluny de la seva aplicació i el resultat final tindrà efectes molt sensibles sobre les vies i canals de fiançament que resulten claus per assegurar la represa econòmica.
A l’inici d’aquesta tardor es celebraran les tradicionals reunions anuals del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial a Washington i també en aquest mes de setembre tindrà lloc una nova reunió del G20. És d’esperar que després d’aquestes puguem tenir una visió millor definida sobre les perspectives econòmiques i la sortida a la crisi. Amb tot, és clar que caldrà pensar en posar les bases per un nou creixement en què la creació d’ocupació serà l’objectiu prioritari, i que aquest s’haurà d’aconseguir evitant l’adopció de mesures proteccionistes, millorant les condicions per a la iniciativa empresarial, afavorint les condicions pel seu desenvolupament, procedint a reformes fiscals profundes que tornin a les economies a unes finances públiques equilibrades i sanejades com és el cas exigit per les economies de la zona euro, que hauran de cercar nous nivells de competitivitat basats, com s’establí en l’Agenda de Lisboa, en una societat del coneixement.
Certament, superar la situació actual no serà fàcil ja que no tenim la seguretat que els signes de recuperació que es donen a l’actualitat es puguin donar per consolidats. Una situació que resulta especialment difícil és la que presenta l’economia espanyola. Aquesta, presenta un nivell d’atur que dobla el de la mitjana de la zona euro, amb un dèficit exterior molt elevat, i unes finances públiques deteriorades en poc més d’un any, molt allunyades hores d’ara de les condicions establertes en els pactes d’estabilitat i creixement per a les economies que pertanyen a la zona euro. La represa econòmica de les principals economies europees i de la mundial certament ajudarà a l’espanyola a sortir de la crisi però no serà suficient, son necessàries mesures internes molt profundes per realitzar unes reformes estructurals que millorin les condicions i els nivells de competitivitat de l’economia espanyola, sent prioritàries la laboral i la fiscal, que exigeixen un grau de consens polític, social i econòmic dissortadament inexistent hores d’ara i que urgeix que es trobi per sortir de la crisi.
Carles A. Gasòliba
President
tags: crisi, economia, euro, Eurozona, G20, Lisboa
Entrada a General | Sense comentaris »
