Aquest semestre Espanya té la presidència de torn de la Unió Europea. És la quarta presidència de la Unió que està a càrrec d’Espanya des de la seva integració el 1986. En aquesta es donen unes novetats importants. La més destacable és que es fa en el marc del Tractat de Lisboa, el que implica que ja hi ha el President permanent del Consell de la Unió i l’Alt Representant per la Política Exterior i de Seguretat. Una de les principals responsabilitats de la Presidència espanyola decididament favorable a l’enfortiment de les institucions europees, ha de ser precisament contribuir a consolidar i assegurar un bon inici en el desenvolupament i les tasques dels dos nous càrrecs i també de les altres innovacions polítiques i institucionals contingudes en el Tractat, com per exemple la creació del Servei Exterior de la Unió, que hauria de ser un dels cossos de representació diplomàtica més importants del món.
La Presidència espanyola no pot comptar de moment amb una Comissió Europea a ple rendiment. Els retards en la ratificació del Tractat han portat a endarrerir la constitució de la nova Comissió, que en principi hauria d’haver estat ja constituïda a finals de l’any passat o en el inici d’aquest. Tot amb tot, la continuïtat del president de la Comissió, Barroso, permet el bon funcionament i coordinació entre les institucions i l’exercici de les competències i responsabilitats de la Comissió, encara que el fet que no es pugui comptar amb la nova Comissió fins el proper mes de febrer no deixa de ser molt inconvenient.
La Presidència espanyola ha fixat les seves prioritats en deu punts entre els que els econòmics tenen un especial relleu, atesa la situació econòmica actual. És per això que s’ha destacat, en primer lloc, fomentar les actuacions i la coordinació en matèria de politiques econòmiques dels estats per assegurar la represa de l’activitat econòmica, prioritzar la creació d’ocupació per anar reduint la greu taxa d’atur que pateixen molts estats membre, i posar les bases per tenir una política econòmica a nivell de la Unió. Tots aquets elements, més d’altres, com la política de recerca i desenvolupament i innovació, un creixement econòmic sostenible incorporant la dimensió social i mediambiental estaran presents en la reunió del Consell Europeu de primavera que es celebrarà a finals de març per renovar l’agenda de Lisboa. Aquesta renovació, ja batejada com Estratègia UE 2020, hauria d’establir els elements i assegurar els compromisos d’actuació per una nova etapa de creixement i propietats per a la Unió Europea en la dècada 2010-2020, en la qual s’hauria de produir el lideratge de la Unió que li proporcionaria la plena utilització i aplicació de les possibilitats que li ofereix el Tractat de Lisboa.
En aquest marc, cal tenir en compte també la possibilitat d’establir la necessària política energètica per assegurar a la Unió la seguretat d’abastament amb les corresponents infraestructures i interconnexions. El progrés en la xarxa transeuropea del transport, amb les corresponents interconnexions i infraestructures, és també cabdal per donar els fonaments necessaris per una economia més competitiva, en la qual com ja s’ha esmentat, la potenciació de les activitats de recerca i desenvolupament i innovació són essencials per aquest objectiu.
Són certament objectius quina realització despassarà el mandat de la Presidència espanyola, encara que cal tenir en compte que aquesta tindrà la seva continuïtat en una coordinació compartida amb les dues següents Presidències que exerciran Bèlgica i Hongria. El més important serà aconseguir posar unes bases fermes, contribuir a un bon inici en l’aplicació del Tractat de Lisboa i que la decisió sobre l’Estratègia UE 2020 porti realment a la plena i sòlida recuperació del creixement econòmic i l’ocupació a la Unió Europea.
tags: Comissió Europea, energia, Presidència espanyola, Tractat de Lisboa
Entrada a General | Sense comentaris »
Con la entrada en vigor del Tratado de Lisboa, tenemos más Europa. La Unión Europea culmina el proceso iniciado al principio de esta década para cumplir tres grandes objetivos, tener una moneda única, llevar a cabo la Gran Ampliación y proceder a las reformas políticas e institucionales necesarias para que la Unión pueda responder a su dimensión, objetivos y ambiciones basadas en una comunidad de más de quinientos millones de habitantes, economía equiparable a la de los Estados Unidos, primera potencia comercial mundial, requerida para jugar un papel destacado en la escena económica y política internacional.
La representación de la Unión se consolida con el Presidente del Consejo y el Alto Representante de la Unión para Asuntos Exteriores y Política de Seguridad, es decir se cuenta con un presidente permanente y un ministro de asuntos exteriores con un servicio exterior propio. El funcionamiento y competencias de la Unión se amplían con el proceso de codecisión que refuerza el papel del Parlamento Europeo y la participación democrática en el funcionamiento de la Unión.
Las competencias y la capacidad de actuación a nivel de la Unión se consolidan en temas tan importantes para los ciudadanos como el cambio climático o la seguridad energética. Los ciudadanos se ven más protegidos a nivel individual y colectivo con la consolidación de la Carta de los Derechos Fundamentales que refuerza el Estado de Derecho clarificando los valores de la Unión basados en el respeto a la dignidad humana, libertad, democracia, igualdad, Estado de Derecho y respeto de los derechos humanos, incluidos los de personas pertenecientes a minorías.
La nueva etapa que se inicia con el Trato de Lisboa debería verse como muy positiva y celebrarse como un paso adelante muy destacado en el proceso de construcción europea hacia una Europa Unida, al conservarse además las aportaciones más substanciales del Tratado Constitucional. Sin embargo, la controversia aparecida con la valoración de las personas designadas para la presidencia del Consejo de la Unión y de Alto Representante para Asuntos Exteriores y de Seguridad revela la tensión aún existente entre la reticencia de los estados miembros a ceder ante la Unión Europea y reforzar sus competencias y darle mayor representatividad especialmente en la escena internacional.
La Unión Europea es esencialmente una Europa de los Estados y se precisa su acuerdo y apoyo para hacerla progresar. Los avances han sido extraordinarios si contemplamos el proceso que desde sus inicios nos han llevado a la Europa de hoy, pero las decisiones de los estados en la designación del presidente del Consejo de la Unión, del Alto Representante, del presidente de la Comisión o de los miembros de la Comisión Europea, muestran que aunque son los estados los que han permitido y asegurado los avances de la Unión son al mismo tiempo un lastre para el pleno desarrollo de la misma.
Carles A. Gasòliba
Article publicat a LaVanguardia el 30 de desembre de 2009.
tags: Tractat de Lisboa
Entrada a General | Sense comentaris »
Els vint-i-set estats membres ja han nomenat unànimement els càrrecs que, segons el primer ministre suec i representant de l’actual Presidència sueca, Fredrik Reinfeldt, conformen el « nou equip de lideratge de la UE”. El desginació d’aquests càrrecs, previst en el Tractat de Lisboa que entrarà en vigor l’1 de desembre de 2009, són un reflex de l’equilibri entre la dualitat conservador-socialista, país petit-país gran, home-dona que tant ha marcat les discussions amb la presentació d’un gran nombre de candidatures. Finalment, el consens s’ha produït el 19 de novembre de 2009, quan els líders dels vint-i-set estats membres han acordar el nomenament dels President del Consell Europeu i de l’alt representant de la Política Exterior i de Seguretat.
El conservador belga Herman Van Rompuy, fins ara primer ministre de Bèlgica, ha estat escollit com el primer President del Consell Europeu. Tot i que es tracta d’un polític poc conegut fora de Bèlgica, on va ocupar el lloc de primer ministre al desembre de 2008, per a la seva elecció s’ha valorat el seu paper d’integrador i de conciliador, com ho ha demostrat en el conflicte entre valons i flamencs. Un altre punt a favor de Van Rompuy, de 62 anys, és el seu multilingüisme, ja que a més a més del flamenc com a llengua pròpia parla francès, anglès i alemany.
El nou President del Consell Europeu, que ocuparà el càrrec durant dos anys i mig, que podrien prorrogar-se fins als cinc anys, són: presidir les reunions del Consell Europeu; assegurar la preparació i continuïtat del treball del Consell Europeu amb cooperació del President de la Comissió; facilitar la cohesió i consensus dins del Consell Europeu; informar al Parlament Europeu després de cada reunió del Consell Europeu i assegurar la representació externa de la UE, sens perjudici de les tasques de la nova alt representant d’afers estrangers de la Unió.
La britànica Catherine Asthon, que actualment ja forma part de la Comissió Europea amb la cartera de comerç, ocuparà properament el càrrec d’alt representant de la Política Exterior i Seguretat, lloc que fins ara requeia en mans de Javier Solana. A l’igual que Van Rompuy Asthon, de 53 anys, és una política poc coneguda però que en poc temps ha passat de ser la líder del partit laborista a la Cambra dels Lords a formar part de la Comissió Europea, quan l’anterior comissari Mandelson va decidir al 2008 deixa aquest càrrec per passar a ser el secretari de comerç al Regne Unit, i ara a ocupar el màxim càrrec en les relacions exteriors dins de la Unió Europea. Gordon Brown, que fins a últim moment ha defensat la candidatura de Tony Blair com a President del Consell Europeu, va acceptar que la designació d’Ashton es fes en nom de “l’interés nacional” britànic.
La nova figura que representa Catherine Asthon fusiona dos càrrecs: l’alt representant de la Política Exterior i de Seguretat Comuna i el de comissària de relacions exteriors, que fins ara tenien Javier Solana i Benita Ferrero-Wäldner, respectivament. Segons el Tractat que estableix el seu nou càrrec, les funcions assignades a l’alt representant de la política exterior, que també serà vicepresidenta de la Comissió Europea, són: presidir el Consell d’Afers Exteriors; dirigir i representar el recentment creat Servei d’Acció Exterior Europeu i les delegacions de la Unió Europea en tercers països i expressar l’opinió de la UE en les organitzacions internacionals i conferències internacionals, i conduir la política de la Unió en matèria de política exterior i de seguretat comuna, amb les seves propostes i assegurar l’aplicació de les decisions que es prenguin en aquest camp.
Herman Van Rompuy ocuparà el seu nou lloc l’1 de gener de 2010 mentre que Catherine Ashton, juntament amb el President de la Comissió Europea Jose Manual Barroso i la resta de comissaris, hauran de ser confirmats per votació en el Parlament Europeu.
En el mateix acte del 19 de novembre de 2009 es va designar al francès Pierre de Boissieu, actual secretari general adjunt del Consell de la Unió Europea al costat de Javier Solana com a nou secretari-general del Consell Europeu, càrrec també previst en el Tractat de Lisboa.
Altres estats importants en la Unió Europea com pot ser França o Alemanya no van decidir no presentar candidat per motius estratègics: assegurar-se una cartera important en la propera Comissió, en el cas de França, ocupar la Presidència del Banc Central Europeu, que ha de ser renovada al 2011, en el cas d’Alemanya.
Júlia Colomina
Jurista
tags: alt representant de la política exterior i de seguretat, Catherine Ashton, futur, President del Consell Europeu, Tractat de Lisboa, Van Rompuy
Entrada a General | Sense comentaris »
